De tal palo, tal uve palito

A l’Edat Mitjana, si el rei, en un accident de caça, es feria el dit gros del peu i, per manca d’higiene, la ferida es gangrenava, calia tallar el dit. Si hom esperava massa, la infecció, que provoca necrosi del teixit, s’estenia ràpidament al peu sencer. En acabat traspassava l’articulació i començava a pujar per la cama, i després cuixa amunt, fins a arribar al cos. El pacient, sovint, moria abans, entre terribles dolors, desprenent una olor nauseabunda de carn podrida. Els cirurgians barbers de l’època, tot i el perill d’hemorràgia, i sense anestèsia, acostumaven a seccionar la carn morta, si convenia serrant l’os. I ho feien sempre tallant per la part encara no afectada per la infecció. D’aquí ve l’expressió castellana cortar por lo sano.

Des de fa anys hi ha una conxorxa del sistema judicial, polític i mediàtic per salvar el cos de l’estat d’una gangrena que havia començat pel cap, en la figura del rei emèrit. Recorden, és aquell individu campechano, cèlebre per aquella frase còmica de “El castellano nunca fue lengua de imposición sino de encuentro”, famós també pels quartos que ens feia gastar amb les seves amigues i amb el sobrepreu de la benzina d’on sortien les seves comissions. Els cirurgians de l’estat van fer un primer tallafoc, anomenat Iñaki Urdangarin (en la nostra metàfora seria el dit petit del peu), amb la intenció d’evitar que es necrosés el dit de la vora, és a dir, la infanta Helena, però sense cortar por lo sano, és clar. Després hom va fer abdicar l’actual emèrit, tot plegat per estalviar la vida –política, regalada– de Felipe VI. Però és evident que el vell Borbó no era una cama d’aquest cos podrit que és l’Estat Espanyol, sinó que n’era, segur, la part baixa del ventre. Així, per molt que ara s’intentin desvincular les múltiples corrupteles del pare o la seva sistemàtica evasió d’impostos –allò que sempre ha caracteritzat els Borbons– no serà possible fer creure que el fill no havia vist, ni sentit ni flairat res de la corrupció paterna. Com vol algú fer-nos beure amb aquesta orella de ruc? Algú pot creure que una institució el poder i els quartos de la qual es transmeten per via espermàtica no du a l’ADN la llavor de la corrupció? Quan arribi al cor –de l’Estat, és clar– li direm RIP.