Mal veí tinguis

Qui no ha tingut mai un veí que munta festes sorolloses que s’allarguen fins a la matinada, o que, brut i deixat, abandona les bosses d’escombraries davant de la seva porta i quan surts has de passar per sobre mirant de no envescar-te. Qui no ha tingut veí que fa obres i no neteja l’ascensor esdevingut muntacàrregues, o que no paga els rebuts de la comunitat per bé que fa ús de tots els seus serveis? Jo mateix puc aportar testimoni: fa anys, a l’edifici de veïns on visc, tot sovint trobàvem un toll de pixum a l’entrada, com si algú hagués orinat al portal i part del líquid hagués entrat per sota. Com que hi ha un replà abans de la porta, pensàvem que algú que passava pel carrer, de nits (sempre era de nit) li entraven ganes d’orinar i aprofitava la relativa intimitat del replà, a peu de carrer, per alleugerir-se.

Però no, al final va resultar que era un dels llogaters del primer pis, que quan tornava massa begut al vespre, no encertava amb la clau i buidava la bufeta davant de la porta. Abans de comprar casa, pis o finca és evident que, més important que les mides, la distribució, la lluminositat o el preu cal mirar qui tindràs de veí, però això no sempre és possible. Amb tot, hi ha maneres de prevenir o de gestionar diverses eventualitats.

Hi ha un refrany que diu que “Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat”. Similar i igual d’explícit és aquell altre que diu que “Casa tancada fa el veïnat bo”; ara, de totes les dites, la més coneguda és la tradicional: “Cadascú a casa seva i Déu a la de tots.” Com es veu, hi ha saviesa acumulada feta d’experiències universals, cosa fàcilment constatable si acudim a dites provinents d’altres llengües. N’hi ha una d’anglesa molt enginyosa que fa: “La Bíblia diu que hem d’estimar els nostres veïns, i alhora estimar els nostres enemics; probablement perquè sovint són les mateixes persones.” Quant als francesos, no es queden pas curts: “Ompliu casa vostra de pedres més que no pas de veïns.”Comptat i debatut, i per bé que a la contra puguem dir que tenir un bon veí és un tresor incalculable, quan penso en el país del costat (també hi ha veïns col·lectius, no ho oblidem) m’adono, més que mai, de l’encert de pensar que no hi ha res com una bona tanca, alta i espessa, per fer bo el veí.