SEGRE

Creado:

Actualizado:

Quan una persona té un tall al peu i no va al metge perquè li tanqui la ferida hi ha el perill que se li faci gangrena i li hagin d’amputar el peu. Això mateix passa amb les pensions, estan malaltes però no se les vol curar perquè no es fa res per sanar-les, sembla que se’ls vulgui aplicar l’eutanàsia passiva. És cert que a l’any 2011, concretament el 2 d’agost, el BOE publicava una llei mitjançant la qual s’allargava la jubilació als 67 anys per aquelles persones que haguessin cotitzat per sota dels 38 anys i sis mesos l’any 2027. Per tal de ser justos, hem d’assenyalar que l’únic que s’ha fet conscientment ha estat aturar la sagnia que suposava el destí de recursos públics destinats a les prejubilacions. Tot això no és res ja que no s’ataca directament, ni les fonts de finançament ni l’augment de l’ocupació indefinida ni tampoc s’eliminen, per ineficaces, moltes de les bonificacions i exempcions que avui dia existeixen. No els vull marejar amb números i xifres, la persona interessada pot anar al web del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i podrà veure els pressupostos del sistema de la Seguretat Social. Doncs bé, el dèficit en aquests no comença fins al 2010, fins llavors tot havien estat superàvits, any rere any. Mes, si ens aturem a contemplar la diferència entre ingressos per cotitzacions i despeses per pensions, resulta que el primer dèficit negatiu no apareix fins al 2012. Què vol dir això? Vol dir que el primer causant del problema de les pensions és la crisi immobiliària de l’agost del 2007 i la financera (fallida del Lehman Brothers) el setembre del 2008. Aquesta crisi econòmica i financera té uns efectes immediats en l’augment de l’atur, la baixada de l’ocupació, la reducció del nombre d’autònoms i el tancament de petites i mitjanes empreses via directa mitjançant la seva liquidació o a través del concurs de creditors. Els efectes en la baixada de les cotitzacions són fulminants i aflora, per primer cop, el problema de les pensions. No deixa de cridar l’atenció, però, que aquest dèficit apareix per primer cop l’any que s’aprova i s’aplica la reforma laboral del febrer del 2012.

No podem entrar ara en una anàlisi detallada d’aquesta reforma però entre aquesta i altres mesures que han anat apareixent posteriorment ha canviat substancialment el règim de cotitzacions degut a la gran proliferació de contractes temporals i parcials que incorporen bonificacions a les quotes de la Seguretat Social fins arribar, al 2014, a instaurar la tarifa plana de 100 euros pels contractes indefinits. Acceptant que tot es fes per abaixar l’atur, l’indiscutible és que aquests efectes no s’han produït (l’augment de l’ocupació ha estat centrat en l’augment dels contractes temporals i parcials i no, en la mateixa intensitat, dels indefinits) i l’increment dels assalariats no ha anat lligat a aturar el dèficit. El malalt necessita urgentment atenció mèdica i aquesta s’ha de centrar en tres punts:

1) Caldria eliminar o reduir les bonificacions existents perquè s’ha vist que no serveixen per allò pel qual van ser instaurades, han esdevingut inútils.

2) A curt termini cal destinar impostos al finançament de la Seguretat Social, per exemple, dins de les pensions el component jubilació és, de llarg, el més important, doncs bé, la viudetat, la incapacitat permanent, l’orfandat i les prestacions a favor de famílies (representen, aproximadament, el 30% del total de les pensions) es podrien cobrir de forma gradual mitjançant impostos.

3) És necessari integrar noves formes de treball al mecanisme de les cotitzacions. Les noves tecnologies permeten descentralitzar el treball i fer-lo des de casa, a la vegada la robòtica s’imposa en moltes indústries i, per tant, l’empresa s’estalvia cotitzacions –el treball domèstic, quan l’efectua un membre de la parella, tampoc cotitza i així podríem buscar altres formes de treball que no cotitzen–.

En definitiva, que no posin la por al cos dels pensionistes, el problema té solució, l’únic que cal és tractar el malalt i no deixar-lo morir, que sembla ser el que volen.

No ho diuen, però l’statu quo polític vol canviar la pensió pública per la privada (fons de pensions privats).

Acabem. Com es pot parlar de perill de les pensions amb un vint per cent d’aturats? Es diu que si dels 18,3 milions d’ocupats que hi ha ara, es passés als vint milions, l’increment de la recaptació seria de 16.000 milions d’euros.

tracking