Les muntanyes

El mont Fuji (al Japó); l’Athos (a Grècia); el Machu Picchu (al Perú); o pels catalans la muntanya de Montserrat o els Pirineus. Totes, o gairebé totes les cultures tenen les seves muntanyes sagrades. Aquestes, però, són només les carregades de significat simbòlic; el nostre món està farcit de massissos, turons, tucs o pics.

Les muntanyes cobreixen pràcticament una quarta part de la superfície terrestre i hostatgen gairebé 1.000 milions de persones, el 13% de la població mundial. En el context de la Unió Europea, prop d’un terç del territori és muntanyós i supera el 50% a països com Itàlia, Portugal, Grècia, Àustria o al mateix Estat espanyol.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir declarar el 2002 com a Any Internacional de les Muntanyes i, a partir del 2003, l’11 de desembre de cada any com a Dia Internacional de les Muntanyes. Ho va fer per sensibilitzar sobre la importància que tenen per a la vida de les persones que hi viuen o en gaudeixen i per assenyalar les oportunitats i les limitacions del desenvolupament sostenible de les zones muntanyoses. I és que les muntanyes són dipòsits importants de biodiversitat i tenen un rol molt rellevant com a proveïdores d’aigua al món. És en aquest sentit que cal conscienciar la població de la fragilitat dels ecosistemes de muntanya enfront dels reptes del canvi climàtic i el seu impacte en aquests territoris.

L’àmbit muntanyenc a Catalunya, d’acord amb la Llei d’alta muntanya, abasta el 46% de la superfície del país, però amb prou feines el 4,6% de la població. Són nou comarques senceres (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès), i un territori (l’Aran), més uns altres 137 municipis pertanyents a 21 comarques que s’apleguen al voltant de cinc grans zones (Montseny-Guilleries-Lluçanès, Prades-Montsant, Altiplans Centrals, Ports de Beseit i el Montsec). En total, doncs, 300 municipis que constitueixen gairebé una tercera part dels termes municipals de Catalunya.

Aquests territoris tenen unes característiques específiques derivades de l’orografia i el clima, però també del baix pes demogràfic, la petita dimensió dels assentaments o l’aïllament en relació als grans centres urbans o als eixos de comunicacions. Per tot plegat, des dels anys vuitanta, el Govern de la Generalitat ha dut a terme nombroses actuacions que han contribuït a millorar la qualitat de vida dels seus habitants, a possibilitar-hi el desenvolupament econòmic, sempre en compatibilitat amb la preservació del medi natural, i a dotar-los d’un nivell d’infraestructures i de serveis adequats.

Per reforçar encara més aquesta aposta, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha creat la Direcció General de Polítiques de Muntanya que, des del passat mes de març, coordina les accions del Govern en aquests espais. Punt clau d’aquesta legislatura serà també l’impuls definitiu a una nova llei de muntanya, que iniciarà el seu tràmit parlamentari el primer semestre del 2017 i que adaptarà la norma actual als reptes del segle XXI. Finalment, vull destacar la feina feta amb els consells comarcals de muntanya per acordar un pla de millora dels accessos als nuclis de població, que busca la igualtat d’oportunitats per a les persones que viuen en aquests territoris.

En definitiva, convé celebrar com pertoca el Dia Internacional de les Muntanyes, conscients del valor que han tingut, tenen i tindran en el futur aquests ecosistemes dels quals tant ens agrada gaudir.