Català
Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

COLABORACIÓN
  • Josep Maria Forné i Febrer
Diputat al Parlament de Catalunya de Junts pel Sí per Lleida, Pirineu i Aran

Judicialitzar la política i polititzar la justícia

16/12/2016 a las 05:39
Judicialitzar la política i polititzar la justícia

Judicialitzar la política i polititzar la justícia

No es poden resoldre els conflictes de raons amb la força com no es pot doblegar la força només amb les raons. Per això el sistema democràtic necessita de la divisió de poders: el legislatiu, l’executiu i el judicial. Si no hi ha separació de poders, la força de l’executiu acaba volent resoldre els conflictes d’interessos que es presenten sense solucionar res, sinó tot el contrari, aprofundint en la separació de les raons. En un judici busquem justícia, és a dir, administració de la raó, i no només aplicació de la norma. L’aplicació de la norma ha de servir per administrar la justícia. D’altra manera ens faríem esclaus de la llei, quan aquesta ha d’estar al servei de la justícia. A més, si s’usa el dret per aplicar la pròpia raó, es devalua el dret com a eina de la justícia per convertir-la en una eina de la força. Quan hi ha interessos confrontats (la qual cosa es complica si les majories i minories d’aquests interessos no es corresponen com a tals en territoris diferents, per exemple en el cas de les majories i minories a Catalunya i a Espanya en global), la raó dels interessos s’ha de treballar políticament, no judicialment. Al contrari del que es fa amb les aspiracions catalanes i la resposta de l’estat espanyol. Ja se sap que aquestes aspiracions catalanes no són de tota la ciutadania, però són majoritàries a Catalunya. Si algú dubta que siguin majoritàries, que ho pregunti. També, la resposta de l’estat espanyol pot atendre a interessos i raons majoritàries al territori estatal, però no majoritàries al català. Si algú en té dubte, també, que ho pregunti a les catalanes i als catalans. Llavors, el conflicte d’interessos està servit i només la política pot donar resposta a les demandes polítiques. I més quan part d’aquestes demandes es basen en la desconfiança en el sistema jurídic (legitimitat i imparcialitat dels tribunals, entre els quals el constitucional). L’ús d’altres vies que no siguin les polítiques per resoldre les demandes de naturalesa política, és a dir, conflictes d’interessos i raons, no soluciona res, ni solucionarà res. Tot el contrari, l’ús de la via judicial en un conflicte polític fa més difícil les vies de solució. L’ús de la legalitat per resoldre les demanades polítiques del sobiranisme català només fa que deslegitimar la legalitat. Una cosa és l’autoritat i l’altra el poder. L’autoritat té poder legítim, i el poder només té poder, sense legitimitat. Els clàssics diferenciaven en autoritas i potestas. Sempre és millor l’autoritas. Ara bé, encara hi ha un altre problema afegit al de la nul·la eficàcia de la judicialització de la política. La politització de la justícia. La judicialització de la política és voler usar la justícia per resoldre plets polítics. Polititzar la justícia és convertir la justícia en un instrument polític. Llavors, la justícia deixarà de ser útil fins i tot per altres plets. Si el poder polític perverteix la justícia no només la deslegitima, sinó que fins i tot deixa de ser útil políticament i socialment. Al dramaturg i president txec Václav Havel, li preguntaven per què recorria a la justícia de la Txecoslovàquia comunista quan aquesta s’emprava per perseguir-lo, censurar-lo i empresonar-lo. Tothom sabia que aquella justícia estava totalment al servei del sistema autoritari i corrupte, és a dir, que estava del tot polititzada. La resposta de Havel era que calia fer entrar en contradicció el sistema. La incoherència entre el que es deia i el que es feia en lloc de fer poderós el poder, l’afeblia. El sobiranisme i l’independentisme català ha de continuar fent la seva lluita política, però també afeblint el sistema polititzat de la justícia espanyola mostrant la seva feblesa quan judicialitza la política. Com diuen que diuen els savis orientals, les dents són més fortes que la llengua, però les dents cauen i la llengua no. La llengua serveix per bastir arguments i raons davant les dents que serveixen per mossegar (funció també necessària però per la finalitat que li és pròpia). Cal mossegar quan cal, però no pretendre enraonar amb les dents.

Etiquetas

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre