SEGRE
La Llotja, una oportunitat

La Llotja, una oportunitat

Creado:

Actualizado:

Des de la seva posada en marxa la Llotja ha estat un focus de maldecaps, especialment en l’àmbit de la gestió. Fer funcionar amb criteris empresarials un colós com aquest amb la massa crítica de potencials usuaris que hi ha a Lleida és, evidentment, un repte enorme. I vist com han anat les coses fins ara, sembla demostrat que era un repte fora de l’abast d’aquells que han estat responsables d’intentar-ho. Però que no se n’hagin sortit no vol dir que sigui impossible sortir-se’n. Els problemes posats de manifest no han de ser el pretext per cremar-ho tot, sinó l’oportunitat per aprendre’n i ser capaços de fer les coses d’una altra manera en el futur.

És en això que es basa, precisament, la proposta de fer una due diligence que el grup municipal del PDeCAT i Unió va presentar en la seva moció del passat Ple del mes de febrer. No es tracta de fer –com sembla que hagi interpretat l’equip de govern arran de les primeres instruccions donades per fer efectiva la moció– només una auditoria del Centre de Negocis i Convencions (CNC). Una due diligence va més enllà. Busca examinar com s’han fet les coses al llarg dels anys i quines opcions de viabilitat hi ha mirant al futur. I no es tracta de fiscalitzar només la gestió del CNC, sinó també de la Llotja de Lleida, SA i de la Fundació Pública Teatre de la Llotja. Una anàlisi completa per poder abordar una solució global.

Es tracta de saber l’estat de comptes, evidentment, però també detectar els errors comesos i d’assenyalar-ne els responsables perquè aquests n’assumeixin responsabilitats. I tant o més important que això, per poder obrir una nova etapa en què es facin les coses d’una altra manera. L’objectiu ha de garantir el futur de l’equipament com una instal·lació cultural de primer nivell al servei de Lleida i la seva àrea d’influència.

Al passat Ple municipal vam sumar-nos a la petició de dimissió del president del consell d’administració del CNC, Rafael Peris, pel que al nostre entendre ha estat una falta de competència manifesta en el desenvolupament de la seva feina a la Llotja. Però hi ha altres responsabilitats que caldrà determinar arribant fins i tot al Paer en cap en el grau que li correspongui.

La Llotja, tal com va ser concebuda, ja hem dit força vegades que va ser un projecte faraònic. Una obra grandiosa pensada per quedar per a les generacions futures com una part del llegat d’un alcalde amb voluntat de deixar empremta. Però igual com les piràmides de l’antic Egipte en el fons no eren una altra cosa que el lloc on es feien enterrar els faraons, la Llotja pot acabar sent un autèntic mausoleu polític per als seus impulsors. I si fa milers d’anys aquelles construccions colossals es feien a costa del sacrifici del poble, obligat a arrossegar els blocs de pedra a cops de fuet, avui els lleidatans s’estalvien l’esllomada física, però no l’esforç d’haver de pagar el disbarat amb les seves contribucions. Perquè allò que tantes vegades hem sentit de “la Llotja no ha costat ni un euro als lleidatans” s’ha demostrat fals. Gairebé set milions d’euros no es pot dir que no sigui res.

L’altre tema important que va sortir de la moció que es va aprovar el dia 24 de febrer és el d’impulsar la recuperació de la parcel·la contigua a la Llotja on, segons els plans inicials, s’hi havien de construir dos gratacels. El terreny, que ara torna a ser de Catalunya Banc (BBVA) després que la SAREB el retornés encara no se sap ben bé per què, hauria de tornar a control municipal el mes que ve per l’incompliment de fer-hi les dues torres. La recuperació de la finca atès que és evident que els edificis no es faran, podria contribuir a posar el comptador de la Llotja a zero per tornar a començar, però ara intentant fer-ho millor. En definitiva, es tracta d’aclarir què s’ha fet malament, qui n’ha estat el responsable, quant ha costat tot plegat i detectar i aplicar les solucions que permetin fer-ho millor a partir d’ara. Es tracta de tenir prou alçada de mires per admetre el que no s’ha fet bé, assumir-ne les responsabilitats corresponents, i convertir-ho en una oportunitat.

tracking