Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

COLABORACIÓN
  • XAVIER MAUREL
ECONOMISTA

En Marche!

Actualizada 28/04/2017 a las 07:24
En Marche!

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© En Marche!

SEGRE

Per primer cop els dos partits que van monopolitzar el poder ara són fora de la segona votació que tindrà lloc el proper 7 de maig. El guanyador de la primera tanda de votacions en les eleccions a la Presidència de la República francesa ha estat el candidat Emmanuel Macron, líder del grup En Marche! (24,01%); seguit (21,30%) per la líder Marine Le Pen, del Front Nacional; seguit (20,01%) de François Fillon, del Partit Republicà; seguit (19,58%) de Jean-Luc Mélenchon, populista de França Insubmisa, i a la cua, el candidat socialista, Benoît Hamon, amb un mínim de vots de 6,36%.

A la segona votació, d’acord amb el sistema electoral francès, només tenen accés els dos primers més votats en la primera votació: Macron i Marine Le Pen. El més votat, Macron, havia estat ministre d’Economia del president de la República francesa, Hollande, fins a l’any 2014. Després, l’any 2016, va crear el seu moviment polític amb el nom En Marche! És un polític clarament europeista. La segona candidata manifesta la seva contrarietat a l’euro i a la Unió Europea. I, encara més, es manifesta clarament radical al creixement de nous immigrants i de molts dels ja existents a França. Vistes les circumstàncies, la segona volta electoral s’albira amb dues posicions radicalment contraposades.

Els altres candidats no poden sinó donar suport al candidat més proper a la seva ideologia –a excepció de la França Insubmisa. Així, el candidat republicà, François Fillon, i, com ell, el candidat socialista, Benoît Hamon, van córrer a manifestar el seu suport al previsible guanyador de les votacions del proper 7 de maig per tal d’evitar un creixement de l’extrema dreta. D’altra banda, tant el candidat Fillon i el que va disputar el socialista Hamon van patir problemes personals o d’ordre polític. Tanmateix, en les eleccions de França dels anys 1969 i 2002, els socialistes van quedar fora de la segona convocatòria electoral.

En el primer cas, el candidat Gaston Deferre, que va obtenir un xic més del 5%, i en la convocatòria de l’any 2002, el qui exercia de primer ministre, Lionel Jospin, va queda al marge de la segona votació, que van haver de disputar Jacques Chirac –conservador– i Jean-Marie Le Pen (pare), d’extrema dreta. Va guanyar el candidat Chirac, amb el suport polític dels socialistes per tal d’evitar una catàstrofe a França. Com es veu, no és tan diferent l’avui de l’ahir. Resulta curiós que mig segle enrere el Partit Comunista francès va obtenir una votació electoral del tot semblant a l’obtinguda ara per Mélenchon en les votacions del diumenge 23 d’abril. I, encara més, canviar les seves promeses de realitzar una radical renovació de la classe política francesa.

Us sona l’antiliberalisme similar al d’Espanya? I què podem dir de la promesa del mateix polític de “convocar una assemblea constituent per endegar una nova Constitució”? La faria sencera o especial per a un territori del sud? Només falta afegir el populista italià Beppe Grillo per animar la liquidació de l’euro. Quins són els grillats?

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre