Purgar consellers

Un Conseller va ser cessat la setmana passada per dir en públic el que tots reconeixen en privat: que van camí de repetir el 9-N. I resulta curiós que aquella veritat que va dir en públic és una afirmació habitual als passadissos del Parlament. El conseller Baiget no va donar una opinió aïllada; és l’opinió de més consellers, alcaldes i empresaris. Però el president no va permetre l’atac de sinceritat de Baiget en un moment tan inestable i el conseller va ser purgat. La resta van abaixar el cap i aguantaran una mica més, encara que tothom sap bé que Puigdemont està molt sol. Ha desautoritzat totalment Convergència. Està associat a qui vol treure-li la cadira i els escons. I a més a més està en mans d’un soci anticapitalista que li xiuxiueja a l’orella els passos. Convergència vol ser més independentista que ERC i més antisistema que la CUP, i això no funciona. I un cop purgat el conseller Baiget, el Consell de Garanties va tombar el procediment exprés del tripartit separatista que pretenia silenciar l’oposició. Era obvi que algú li havia de dir a Puigdemont que va nu, que s’equivoca, encara que el preu sigui ben alt. Per tapar les vergonyes han venut fum, il·lusionant qui legítimament els creia. I encara hi ha qui afirma que va votar Junts pel Sí per tenir un referèndum. No recorden quin era el programa que explicava Junts pel Sí? No recorden allò de les eleccions plebiscitàries? I la legislatura excepcional de 18 mesos per declarar la independència? Doncs tampoc. Res de res. I així estem en bucle amb el monotema des del 2010. El TSJ, el Consell de Garanties Estatutàries i els secretaris i interventors dels ajuntaments catalans han deixat per escrit que s’estan fent malament les coses. Ahir van purgar més convergents. La portaveu Neus Munté; l’encarregat de la seguretat, Jordi Jané, i també Ruiz, entre d’altres. El procés agonitza. Cal recuperar el seny o cada vegada serà més difícil de sortir del pou en el que ens volen ficar. Repetir el problema no és la solució perquè el que cal és un altre projecte. Saltar-se les lleis i purgar polítics no era una pràctica habitual de l’actualitat a Catalunya i per això necessitem un govern alternatiu, que sigui realista i que pensi en tots els catalans.