SEGRE

COLABORACIÓN

Això va de democràcia i de justícia social

Regidos de la CRIDA a la Paeria

Creado:

Actualizado:

A la cruïlla entre el carrer Múrcia i el carrer Tallada, en ple cor del nucli antic, hi havia la casa on Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre, va passar el seu primer any de vida. Avui, en la plaça que ocupa aquest espai, sota desenes de roses de foc i el perfil del sindicalista, hi ha inscrita una frase que va adreçar al sindicat Solidaritat Obrera l’any 1919: “Tots aquells qui no creguin en el poble fracassaran, perquè només el poble és qui fa factibles les grans renovacions.”

El dia 1 d’octubre d’aquest 2017 ens trobarem en una cruïlla històrica. Tindrem davant nostre la possibilitat excepcional de dur a terme una d’aquestes grans renovacions que enunciava el Noi del Sucre, una veritable revolució popular que ha de superar, i molt, qualsevol canvi de banderes o himnes nacionals.

El dia 1 d’octubre de 2017 es farà efectiva, per primer cop, la possibilitat de donar un cop de porta a les elits, catalanes, espanyoles i europees. De prohibir l’entrada als privilegis, a la corrupció, a l’opacitat, al domini de les majories enfront les minories, al regne de les multinacionals i la misèria dels mercats.

El dia 1 d’octubre de 2017 ha d’arribar el veritable canvi estructural que necessiten les classes populars d’aquest país, de baix cap a dalt, fruit del treball col·lectiu. Un canvi tant poderós al qual, com no pot ser d’una altra manera, s’hi oposen frontalment les elits d’un Estat demofòbic. Unes elits que saben que perdran tot allò que fa tants anys ens van arrabassar.

A Lleida, com arreu, també hi ha qui té por als canvis. També hi ha qui diu que “els ciutadans tenen dret a no tenir un referèndum”, que vindria a ser com si ens diguessin “teniu dret a no tenir drets”.

Senzillament tenen pànic al que ha d’arribar, pànic per tot allò que perdran. Pànic total i absolut, i no saben com dissimular-lo. Perquè a la nostra ciutat hi ha qui, per mantenir cadires, ha d’evitar les urnes sigui com sigui. Hi ha qui, per governar amb Ciudadanos i el PP, no pot sinó negar la veu a les lleidatanes i lleidatans. Cadires contra urnes, tot s’hi val per no haver de marxar de la Paeria.

Nosaltres ho vam deixar clar en el moment de prendre les actes com a regidors: “El nostre compromís no és amb una Constitució Espanyola que ens nega la llibertat més bàsica com a poble, el propi destí com a catalans i catalanes, el dret a decidir el nostre futur col·lectivament, i la capacitat d’un canvi per construir un sistema social just que deixi el capitalisme enrere”.

Defensem el Referèndum i anunciem una campanya activa pel . Una campanya activa per la possibilitat de dur a terme el procés constituent que ens permeti bastir un nou estat basat en la justícia social. Perquè això va de democràcia (amb majúscules) però també de justícia social.

El Referèndum del dia 1 d’octubre que farem (també) a Lleida serà la porta oberta a una de les transformacions que esmentava Salvador Seguí, la de crear un país lliure i just.

Cal anar a votar, malgrat la ràbia i l’oposició d’aquells i aquelles que saben perdran els seus privilegis, la seva forma de vida i les seves cadires. Cal anar a votar per tots els que ens precediren, i per totes les que vindran.

Cal anar a votar amb el desig de cercar la nació completa, de Fraga a Maó, i de Salses a Guardamar. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?

tracking