Miquel Aixalà i Trilla, primer degà d'Enginyers Lleida

“Retrocedint la mirada en els temps passats, i cercant la història d’aquests 50 anys de professió, un no pot més que sentir-se plenament i internament satisfet d’haver estat, durant setze anys, al capdavant del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida”, amb aquestes paraules feia balanç el 1996 en Miquel Aixalà i Trilla del seu pas pel llavors Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida, ara també de Graduats (CETILL). En Miquel ens va deixar després de, com ell mateix va dir, “un dilatat periple embrancat amb quatre idees de futur, la dignificació de la professió, la consolidació patrimonial, la creació d’una estructura pròpia i diferenciada, la insistència i la persistència a aconseguir que la nostra professió tingués també el seu lloc acadèmic al si de la Universitat de Lleida”. I és que Aixalà, que va ser president de la demarcació del col·legi català, i després, primer degà del col·legi lleidatà (1980-1996), també va ser un dels grans promotors i defensors que Lleida tingués estudis universitaris d’Enginyeria.

“Calia dignificar la professió, situar-la en el lloc que li pertocava i dotar-la d’instruments, com eren unes atribucions plenes que reforçarien encara més el sentit de professió. Treball constant, innumerables accions i mobilitzacions i, finalment, la consecució de les atribucions plenes l’abril del 1986”, deia en Miquel.

“Durant aquesta etapa vaig decidir amb la meva Junta (explicava Aixalà), fomentar la formació permanent basada en la programació de conferències dedicades a la Llei de Col·legis Professionals i d’altres de caràcter tècnic i relacionades amb l’enginyeria”.

“La segona fita, també molt important, que van assumir implicava la necessitat de consolidar un patrimoni i una seu col·legial que fos capaç de multiplicar els serveis col·legials i, alhora, que aportés un valor afegit a la ciutat de Lleida. En aquell moment era una decisió valenta i compromesa en la qual pesava, per una banda, el cost econòmic i en l’altra part de la balança, la il·lusió. Finalment l’11 d’octubre del 1991 vàrem assolir la fita”, una seu col·legial que ha estat remodelada aquest 2017 per fer-la més accessible als col·legiats i ciutadans, en general. Dues idees van moure el projecte col·legial d’en Miquel Aixalà, com deia ell mateix, “de forma simultània: assolir la categoria d’entitat pròpia, de passar de ser una delegació del Col·legi de Catalunya-Barcelona a convertir-se en col·legi propi autònom, i l’altre pas era aconseguir implantar al si de la Universitat de Lleida els estudis d’Enginyeria Tècnica Industrial”. I així és com el que va ser el primer degà d’Enginyers Lleida, Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Lleida (CETILL), va desenvolupar aquestes idees de futur i progrés, per a benefici de tot el col·lectiu. Descansi en pau. Agraïts a Miquel Aixalà i Trilla. Sempre a la nostra memòria.