Un retrat a quatre mans

Al llarg de l’Ocupació alemanya de París, Fenosa i Picasso reforcen la seva amistat i es veuen cada dia. Fenosa, escultor arrelat fortament a Almatret, durant l’exili a París visita Picasso, que el rep amb una mostra individual d’escultures de Fenosa al seu taller de la rue de la Boétie, comprades en la seva absència.

Picasso viu llavors amb Dora Maar, i demana a Fenosa que la retrati. Aquest comença el retrat al taller de la rue de la Boétie. Quan el material és encara tou i Fenosa ja ha marxat, Picasso vol corregir alguns detalls de l’obra, i acaba modificant-la. El resultat és una obra feta per Fenosa i acabada per Picasso. Una de les conseqüències de l’Ocupació nazi és que aquest retrat acaba arraconant-se. Picasso en fa dos tiratges en bronze, al fonedor Valsuani. Aquesta foneria tanca les portes el maig del 1940. No només hi ha perill dels bombardejos alemanys sobre indústries metal·lúrgiques, sinó que els alemanys cerquen matèries primeres per armament de guerra. Aquesta circumstància fa que el retrat de Dora Maar a quatre mans s’hagi de datar entre finals del 1939 i 1940.

Sorprenentment aquest retrat apareix publicat l’any 1971 al llibre de Werner Spies sobre les escultures de Picasso, atribuït exclusivament a Picasso, i datat l’any 1943. No va ser fins a l’any 1993, quan James Lord publica la biografia de Dora Maar i explica la història de la doble paternitat, reiterant que ha estat la mateixa Dora Maar qui li ho va explicar, tot ratificat per Picasso.

Dora Maar mor el 1997 i sorprenentment a la subhasta pública dels seus béns, apareix el retrat en guix i un exemplar en bronze, però atribuït exclusivament a Fenosa. El dia de la subhasta, Nicole Fenosa es presenta i va aixecant la mà a les ofertes del retrat en guix, fins que l’adquireix.

Abans de morir James Lord el 2009 torna a escriure sobre el retrat i diu que “Quan Dora va morir, el guix i el bronze es van vendre en subhastes, però la vídua de Fenosa va insistir que el seu marit hi aparegués com a autor, però l’obra és de Picasso”.

En aquesta situació s’exposen ara al Vendrell els retrats en guix i bronze, amb documentació sobre l’obra, al mateix temps que es repassa l’amistat entre Fenosa i Picasso, i s’incideix sobre el retrat que Fenosa va fer a Picasso, i el que Picasso va fer de Fenosa, il·lustrant els detalls de l’execució i formulant la hipòtesi del destí d’aquestes dues obres perdudes. Sobre el retrat de Picasso per Fenosa, s’ha trobat una imatge, i l’explicació podria donar-se per aquests motius: els alemanys requisen tots els materials de fosa. Picasso no pot fondre al seu fonedor habitual i troba un nou proveïdor, Guastini. Brassaï explica que es duien guixos i bronzes del taller de Picasso al fonedor amb carretons, d’amagat. En aquest anar i vindre el retrat fet per Fenosa es va malmetre.

Sobre el retrat de Fenosa fet per Picasso, es planteja una nova atribució d’un bust de femme que podria ser en realitat el retrat de Fenosa.

La història d’aquesta obra i la dificultat de determinar el que va fer l’un o l’altre, posa de manifest també que en els anys 50 Picasso va realitzar una sèrie d’escultures d’inspiració plenament fenosiana, com si experimentés sobre la base d’unes figures femenines, de petit format, semblants a les del seu amic, escultor català.