Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

COLABORACIÓN
  • JOSEP CLOTET

Viure amb la incertesa

14/05/2018 a las 05:22
Viure amb la incertesa

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Viure amb la incertesa

SEGRE

Quina és la capacitat de l’ésser humà per viure amb la incertesa?

Aquesta és una pregunta d’actualitat, perquè els temps que ens ha tocat viure són, indubtablement, temps d’incertesa que ens envolta i òbviament ens afecta.

Quotidianament hem de gestionar la incertesa. Cada dia creix en nosaltres el sentiment que ens allunyem, que ens apartem més d’un món dicotòmic, sense matisos, en el qual tot és blanc o negre, només hi ha bons o dolents, les fronteres són fixes i estables. Un món amb treball per a tota la vida, amb la família com una institució sòlida i monolítica… Però, cada cop ens allunyem més d’aquests paradigmes. I desitjo fer una petita reflexió sobre com podem ser capaços de gestionar bé la incertesa en la pròpia vida diària i fugir de la nostra zona de confort que ens atreu permanentment.

La incertesa ens envolta arreu. La incertesa pot tenir una interpretació des del punt de vista matemàtic: de vegades hi ha plantejaments matemàtics amb més incògnites que equacions. Això ens porta, metodològicament parlant, a un sistema indeterminat, dit així perquè es un sistema d’equacions que no té una solució única sinó diverses i, fins i tot, infinites.

També, dins del que es defineix com a l’àlgebra difusa, es valora l’incert d’allò que es vol observar o mesurar, i no es fa d’una manera quantitativament exacta i determinada, sinó mitjançant regles heurístiques basant-se allò relatiu del que observem.

En contraposició a la física clàssica, i allunyant-nos de Kepler i Newton, que ens van proporcionar una zona de confort amb lleis previsibles i observables, la física quàntica és també un exemple d’incertesa. Ens és incòmode assumir-ne els paradigmes: una partícula pot estar en diversos llocs de l’espai en un moment determinat, no té un estat sinó que en té diversos de simultanis en el que precisament s’anomena el Principi d’Incertesa. El gat de Schrödinger, mig seriosament mig en broma, n’és l’exemple més conegut.

En definitiva, la ciència, i la vida ens porten a la indeterminació, ens envolten d’incertesa, i, certament, aquesta incertesa ens genera una incomoditat i un repte quan ens proposem defugir situacions deterministes còmodes i fàcils, que constitueixen la nostra zona de confort.

Si deixem les ciències de la vida i pensem en la incertesa des d’un punt de vista filosòfic, els primers pobladors de la terra gestionaven la incertesa del futur immediat dibuixant a les coves les escenes de la propera cacera per conjurar el perill i palesar el desig d’assolir aliment, sobreviure, i menjar per continuar vivint.

També recordem els primers pensadors com Sòcrates i desprès Plató i l’axioma “Només sé que no sé res”, que declarava que cap individu té la certesa absoluta, que sempre hi haurà incertesa en el seu coneixement, tot valorant l’ètica, acompanyada de la voluntat d’aprendre i adquirir –d’una manera oberta i humil– coneixements. Reconèixer la nostra ignorància –i per tant assumir la incertesa– és per als socràtics, el primer pas cap a la consciència i la saviesa.

Molts anys després, Immanuel Kant, el filòsof alemany que, al segle XVIII reprenent la idea de Sòcrates, planteja la relació entre l’empirisme i el racionalisme, defineix la incertesa en termes filosòfics que són molt descriptius. Kant afirma en mig d’aquest debat entre el determinisme i el lliure albir, que la intel·ligència d’un ésser viu es pot mesurar per la quantitat de incertesa que és capaç de gestionar. És una definició molt interessant, ja que assenyala que entre els éssers vius els animals no tenen cap incertesa, no pateixen ni es planyen pel passat, no s’angoixen pel futur, viuen el present.

Per contra, els humans tenim la tendència d’ancorar-nos en situacions passades i defugir la incertesa i la indeterminació del futur en la nostra vida, i, malgrat això, hem de prendre decisions i posicions, assumir reptes en un món canviant, i d’alguna manera, la nostra capacitat i la nostra voluntat d’afrontar i de gestionar amb esforç aquest escenari esdevé èticament rellevant, i una mesura d’intel·ligència. Cal gestionar la incertesa, encara que no ens sigui còmode.

Ara fem un salt de 200 anys i pensem en un sociòleg polonès mort recentment: Zygmunt Bauman, que recupera la reflexió de Kant i la presenta sota un altre paradigma que anomena la modernitat líquida, reformula la incertesa de Kant, i la trasllada sense pal·liatius, descarnada, al nostre dia a dia. Bauman ens mostra com i en quins àmbits la incertesa ens afecta, com valors que creiem sòlids, “per a tota la vida”, es difuminen, es tornen inestables i líquids.

Les fronteres canvien, les nacions pateixen fortes modificacions, el model polític de blocs es dissol, el treball deixa de ser estable, el coneixement és efímer –cal aprendre permanentment–, la família es reformula... i de sobte el món es regira i ens endinsem en aquesta modernitat liquida… Passem d’uns estats preconcebuts i monolítics, d’una filosofia i d’uns plantejaments personals i socials sòlids i còmodes a un plantejament líquid i això ens canvia totalment la manera de viure i ens aboca a la incertesa que ens plantejava inicialment Kant.

Si féssim una reflexió final, desprès d’aquesta breu passejada per la incertesa, podríem dir que, com a éssers intel·ligents, la incertesa ens ha acompanyat des dels orígens com a espècie. Ha evolucionat amb nosaltres, i no ens agrada perquè ens treu de la nostra zona de confort. És tan còmode mirar a un altre costat i no fer-se preguntes... És tan fàcil intercanviar incertesa per comoditat...

Però tinguem present que, sense assumir la incertesa i gestionar-la d’una manera valenta i intel·ligent, estarem abocats a la manipulació maniqueista, a la integració en blocs sense matisos. És a dir, que rebaixem la nostra llibertat d’opinar i d’enriquir els altres, i som presa fàcil de la postveritat, dels sentiments viscerals i de la manipulació per part de tots aquells entorns que, emparant-se en solucions fàcils i còmodes, cerquen influir i gestionar el nostre comportament. Agraïm, doncs, les aportacions de Sòcrates, Plató, Kant, Bauman, Chomsky i de tots aquells que ens mostren aquest camí incert, incòmode i difícil, però que, a canvi, ens atansa al creixement com a persones i individus. Assumim, intel·ligentment, les nostres incerteses quotidianes.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre