No ve d'un P.A.M.

Els ajuntaments

tenen reservat un paper essencial a la nostra societat, per tal com és la primera i més propera administració i, fent cas al principi de subsidiarietat, el nivell més idoni per a adoptar decisions correspon a l’administració territorial que es troba més a prop del problema. Tant és així, que els toca complir una funció política i una d’administrativa al mateix temps, ja que governen el municipi i representen la ciutadania i, alhora, administren i gestionen els béns i els serveis locals. Per això, la normativa que regula l’àmbit municipal els dóna competències per a l’elaboració de les lleis locals (ordenances, reglaments, decrets, plans urbanístics, etc.) i per a la definició de les polítiques públiques d’interès general per a la comunitat local. I –és clar– també per a la gestió dels serveis administratius i per a la prestació material de serveis essencials a la comunitat.

Prestar serveis (en plural, perquè cal cobrir moltes necessitats) i fer polítiques (en plural, perquè atenyen diversos àmbits i col·lectius). I per fer polítiques, s’ha de tenir clar què cal fer, què es vol fer i quan es vol fer. Per a prestar els serveis, una mica també, però això és fàcil, perquè les lleis diuen quins serveis s’han de prestar i en quines condicions. També resulta fàcil de comprovar si es presten: si passa l’autobús, si es neteja els carrers, si és obert el cementiri, si ens cobren l’IBI (impost de béns immobles), si puc anar a l’assistenta social...

Però –ai! – això de les polítiques és més complicat. Més complicat perquè s’ha de planificar, decidir i executar. Però la ciutadania encomana aquesta tasca a l’equip de govern corresponent (sol o en coalició) perquè ho faci, any a any i per a tot el mandat. Si no ho fa, se li ha de passar comptes i, com a mínim, exigir que ho faci. No hi té dret només la ciutadania que l’ha votat, a passar comptes, sinó tota sencera i els altres grups municipals en tenim el dret i l’obligació.

La planificació que el PSC de la Paeria va fer en el seu moment és al Pla Estratègic d’Acció Municipal (PAM) 2016-2019. Un pla ple de bones intencions però que recull bàsicament actuacions de caràcter urbanístic, gairebé oblidant l’amplíssim ventall d’altres àmbits d’actuació municipal. Sobretot, oblidant les persones: les més desfavorides, les no tant i les gens. Perquè s’ha de governar per a tothom... No és això el que sentim tant aquests darrers mesos? Doncs això. Però vist aquest pla d’acció, sembla que no es té intenció de governar per a tothom.

Vet aquí que l’acció política de l’equip de govern, avalada pels grups que li fan l’onada, té un problema de base: la planificació. La poca o nul·la planificació. Així s’entén que la improvisació sigui la manera de fer a què ens tenen acostumats. La improvisació i els grans anuncis i proclames... Que sovint veien dilatar la seua execució o, ras i curt, acaben incomplint-se.

Resulta ja tediós, avorrit, sentir la cançó del “ja ho estem fent”, el “ja ho tenim previst” i el “ja ho farem”. Però principalment que, en algunes coses, s’arribi tard, si és que s’hi arriba. S’arriba tard a la resolució de la zona blava, a l’atenció dels sense sostre, a l’atenció dels temporers, a l’atenció de les dones en situació de violència, a la construcció de l’alberg municipal, a les clàusules socials en la contractació, a fer un parc a Camp d’Esports, a resoldre el soroll dels locals d’oci, a aprovar l’ordenança del paisatge, a revisar el Pla de Mobilitat, a desenvolupar el Pla de l’Estació, al nou projecte de les Basses, a informar correctament sobre les ordenances fiscals...

Al Ple referent a l’estat de la ciutat d’aquest dimecres, parlarem d’això i de coses així. Estic segur que se’ns dirà que no és cert el que diem, que només sabem que criticar, que l’acció de govern és magnífica, que es compleixen les previsions, que s’està executant el pla, que no n’hi ha per tant. Vaja, que no ve d’un PAM.