x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

COLABORACIÓN
  • ANTONI GÓMEZ
President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC)

Auditors per la transparència municipal

Actualizada 04/07/2018 a las 11:32
Auditors per la transparència municipal

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Auditors per la transparència municipal

SEGRE

Si bé és cert que Catalunya i Castella i Lleó són les comunitats on hi ha un nombre més elevat d’entitats locals que sotmeten els seus comptes a auditoria financera i/o de compliment o legalitat, la realitat és que en termes generals resta un llarg camí per recórrer en la matèria. Ho conclou un estudi impulsat per l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya, que han dut a terme dos professors de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de Granada.

Situem-nos ara en l’àmbit català: aquí, només vuit dels 24 municipis de més de 50.000 habitants faciliten les dades necessàries per a l’elaboració de l’informe, dels quals només quatre afirmen estar subjectes a auditoria financera. Si considerem que una d’aquestes quatre ciutats (Barcelona) resta obligada a l’auditoria com a conseqüència de les seves emissions internacionals de deute públic, admetran que la situació és poc propícia. En àmbit estatal, l’informe palesa que la despesa auditada per al conjunt dels consistoris espanyols seria només d’un 3,4% del seu total (això sí, prèvia exclusió de l’ajuntament de Barcelona per causa del seu gran pes específic en l’agregat). De forma global, un 75% dels municipis espanyols participants no realitzen ni auditoria financera ni de compliment o legalitat; un 15% du a terme ambdues auditories, el 7% realitza auditories financeres i el 4% només auditories de compliment. Però no és només això. El portal de Rendició de Comptes, que promou el Tribunal de Comptes, indica que només un 65,2% dels municipis espanyols van remetre els comptes de l’exercici 2016 dins de termini. I encara més: al maig del 2018, més d’un 11% dels ajuntaments tenien pendent la remissió dels seus comptes. La desafecció de la ciutadania en relació amb la cosa pública és perjudicial per a la legitimitat de les institucions. Per evitar-ho, cal una gestió transparent. Però les dades disponibles ens fan veure que encara és necessària molta tasca per assolir aquesta primera fase de la transparència que suposa la revisió externa –això és, l’auditoria financera i de compliment– dels comptes públics locals, perquè la transparència representa el primer estadi en relació amb facilitar una informació econòmica adequada al conjunt de ciutadans, tot i que comprovem que aquesta, a més d’insuficient, està fragmentada i tampoc és comparable entre administracions homogènies. A tot això ca afegir que els recursos interns dels òrgans d’intervenció dels ajuntaments resulten insuficients per assumir les responsabilitats que hi recauen. Ara bé, la publicació d’un reial decret fa poc més d’un any, regulador del règim jurídic del control intern en les entitats del sector públic local, i que estableix la col·laboració dels auditors privats amb els òrgans d’intervenció local en les actuacions de control financer –amb l’aplicació de tècniques d’auditoria quant a la planificació i execució dels objectius de revisió–, és un pas endavant important.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre