x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

COLABORACIÓN
  • TONI POSTIUS I TERRADO
president del grup municipal del PDeCAT i Unió a la Paeria

Unitat en defensa del mandat de l’1-O a les municipals

21/07/2018 a las 05:19
Unitat en defensa del mandat de l’1-O a les municipals

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Unitat en defensa del mandat de l’1-O a les municipals

SEGRE

Les eleccions municipals de l’any que ve tindran una gran transcendència tant en clau lleidatana com nacional. Aquests comicis representaran l’oportunitat de deixar enrere quatre dècades de governs socialistes a la ciutat de Lleida que, en els darrers anys, han estat marcats per donar l’esquena en massa ocasions a la societat i per fer i desfer sense diàleg ni el més mínim consens. N’estem tenint un exemple aquests dies amb la forma com s’està intentant aprovar el nou POUM. Amb presses, sense explicar-lo a la gent i imposant canvis que no tenen ni solta ni volta, com els que tenen a veure amb la reducció d’alçades d’edificis ja construïts, que passaran a estar fora d’ordenació, la qual cosa causarà el consegüent dany patrimonial als seus propietaris. Això sí, l’autobombo de l’equip de govern permet afirmar sense enrojolar-se que “la ciutadania avala el POUM”, tot i les al·legacions presentades per la Cambra de Comerç, PIMEC, FECOM, els empresaris del polígon Neoparc, els veïns de l’Horta o moltes comunitats de propietaris afectades per les retallades d’alçada, entre d’altres. Es veu que tots aquests que no els avalen no deuen ser prou representatius del que consideren “la ciutadania”.

La ciutadania també són els que han presentat al·legacions contra el POUM. La ciutadania també són els comerciants que veuen com els seus negocis llangueixen. La ciutadania també són tots aquells joves que han hagut de marxar de Lleida a buscar un futur millor perquè aquí no el troben. Però la ciutadania també són tots aquells que van rebre la violència policial l’1 d’octubre i que recorden perfectament que el seu alcalde no només no els va defensar, sinó que va emparar, promoure i justificar l’aplicació de l’article 155 amb totes les seves conseqüències polítiques i judicials, des de la dissolució del Parlament, fins a la vergonya d’haver de tenir presos polítics i exiliats en ple segle XXI, per no parlar de l’espoli de les obres del Museu de Lleida.

Aquest posicionament d’Àngel Ros i el seu equip de govern fa que, lògicament, els comicis del proper mes de maig afegeixin elements que no hi havia hagut mai en les eleccions municipals que havíem viscut fins ara. A Lleida es votarà en una triple dimensió: d’una banda, tot avaluant la gestió feta en el dia a dia de la ciutat, d’una altra, confrontant els diferents models i propostes, però també pensant en el paper que ha de jugar Lleida en la construcció de la República Catalana.

El fet que les municipals coincidiran també amb eleccions al Parlament Europeu, reforçarà encara més aquesta tercera dimensió, la d’una cita amb les urnes que pot ser una nova oportunitat per pronunciar-nos sobre la qüestió de la independència.

Davant d’aquest repte, han sorgit diverses propostes i plataformes que reflexionen sobre la necessitat de fer llistes unitàries que englobin totes les formacions. Es busquen fórmules que segurament no són aplicables de la mateixa manera a tot arreu, amb la idea de guanyar al màxim de pobles i ciutats en el que seria una segona volta del referèndum de l’1 d’octubre que pogués obrir un nou escenari per proclamar la república. Aquesta mateixa setmana s’ha donat a conèixer la Crida Nacional per la República, que encapçalen els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, i el president de Junts per Catalunya al Parlament, Jordi Sànchez. En 48 hores la Crida ha recollit trenta mil adhesions, entre les quals la meva, amb la convicció que la unitat és una demanda que està al carrer i a la qual cal donar resposta.

Lleida no pot quedar al marge d’aquest anhel de país i ha de mirar d’encarar-lo de la manera més eficaç per fer possible el canvi a la Paeria. De fet, a les eleccions del 21 de desembre les diferents forces independentistes ja van obtenir un 50,3% del total dels vots, cosa que va confirmar que fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre és el sentir majoritari de la ciutat. De moment, les dos principals formacions republicanes de la ciutat som les úniques que tenim definits ja els candidats per a aquestes eleccions i, a més, tots dos candidats hem estat elegits en un procés democràtic de primàries. Probablement ara del que es tracta és d’analitzar conjuntament, tot i la volatilitat de l’actual panorama polític, quin és el millor plantejament per presentar-nos a les urnes l’any que ve. Crec que queda fora de dubte que una llista transversal de les forces republicanes seria una opció guanyadora a la ciutat per derrotar les forces del 155 i és en aquest sentit que tots hauríem de treballar per materialitzar una proposta transversal que doni resposta al que ens reclama la ciutadania, pensant en el millor per Lleida i per Catalunya.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre