x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

COLABORACIÓN
  • PLATAFORMA LLEIDASOCIAL

10 anys de crisi. Cal prendre el control de les finances

Actualizada 01/10/2018 a las 10:57

El dia 15 de setembre passat es complien 10 anys de l’inici de la mal anomenada crisi econòmica i financera –en realitat una gran estafa–, la més greu des de la patida a finals dels anys 20

del segle passat. Efectivament, el col·lapse de Lehman Brothers es va convertir en un símbol del fracàs d’un sistema financer desregulat, liberalitzat i interconnectat, que va provocar que milions de persones perdessin les seves feines, habitatges i l’accés a la protecció social. Malgrat la imposició del paquet de mesures d’ajust i austeritat per donar resposta a la crisi, el neoliberalisme segueix exercint un fort control sobre les polítiques, normes i institucions financeres. Els lobbys financers segueixen tenint un accés quasi il·limitat als responsables polítics de la UE, amb el resultat que els mercats financers segueixen sent avui perillosament inestables.

Pel que fa al deute públic, el de l’Estat espanyol no arribava al 40% del PIB ara fa deu anys. Avui s’atansa al 100% (98,8%); vol dir això que una unitat familiar de quatre membres deu avui 70.000 € més que l’any 2008. Dit en altres paraules, el 2018 pagarem en interessos financers el que gastàvem l’any 2008 en educació.

El risc d’un altre col·lapse persisteix, i un cop més podríem veure’ns obligats a rescatar megabancs amb milers de milions de diner públic. Els bancs centrals injecten grans quantitats de diner a la banca i a les empreses privades, mitjançant mecanismes d’expansió quantitativa. Mentrestant, cada vegada es destina menys diner a inversions en infraestructures, serveis públics, protecció del medi ambient i lluita contra la pobresa. També és per això que hem de denunciar la instrumentalització de currículums i els continguts i sabers que la política educativa neoliberal ha introduït en l’educació: la ingerència de l’educació financera en els centres educatius. L’any 2013 el departament d’Ensenyament va signar un conveni de col·laboració per posar en marxa un partenariat publicoprivat i fer arribar de forma gratuïta l’educació financera a tots els centres educatius. Aquest conveni es diu EFEC (Educació Financera a les Escoles de Catalunya) i compta amb una borsa de voluntaris, treballadors/es de bancs i caixes, que ofereixen un curs sobre la gestió dels pressupostos personals, la planificació financera i l’estalvi i com endeutar-se amb seny amb productes de crèdit. El fet que el departament d’Ensenyament promogui la presència d’aquestes entitats financeres a les aules –algunes rescatades amb diners públics– legitima el seu relat sobre les causes de la crisi, alliberant-les de tota responsabilitat i culpabilitzant les famílies del sobreendeutament irresponsable. Les perspectives de l’economia solidària, la feminista i l’ecològica haurien de ser integrades en el currículum oficial i ser impartides pel professorat del departament d’Ensenyament.

Ara, en ocasió del desè aniversari de la crisi financera diverses entitats i organitzacions fem una crida a l’acció. És una oportunitat per mostrar la nostra indignació però també per crear un espai de debat públic sobre les causes profundes de la crisi i el futur de les finances. No hem de pagar deutes il·legítims ni ara ni en el futur. Exigim que els bancs i les finances serveixin la societat. Cal posar les finances sota control democràtic. Cal més regulació, més supervisió i un ferm control de riscos per evitar noves fallides. Cal posar l’economia financera al servei de l’economia real, al servei de les persones. És imprescindible recuperar la centralitat del treball, que ha de continuar essent el principal instrument de redistribució de la riquesa i la principal garantia per fer front a la desigualtat creixent. Cal emprendre inversions públiques en serveis i infraestructures que millorin la vida i creïn llocs de treball dignes per a moltes persones. Cal implementar una taxa Tobin sobre les transaccions financeres que reverteixi en la despesa social.

 

Ens oposem als mercats financers especulatius que alimenten la desigualtat social, la pobresa, la insuficient oferta dels serveis públics i el canvi climàtic. Cal començar a prendre el control democràtic de les finances i per això necessitem que els col·lectius ciutadans s’uneixin a aquesta campanya i converteixin aquest 2018 en un punt d’inflexió per atènyer en els propers anys, definitivament, el control de les finances.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre