Un any més, 78 anys de vergonya

Ara que fa 78 anys de l’assassinat del president Companys, a Catalunya tenim nou presos polítics, diversos exiliats i moltes persones que pateixen la repressió de l’Estat. Em deia l’altre dia un bon amic, que a Catalunya tenim més gent represaliada que personalitats amb la Creu de Sant Jordi. Certament, no és un bon indicador per valorar la justícia, la llibertat i la democràcia al nostre país.

I davant d’aquesta commemoració, ja és un tòpic parlar de restauració de la memòria històrica com a eix clau en una societat moderna i respectuosa i com a pas inexcusable per construir un país amb dignitat. Enguany, però, tenim un nou tema de conversa als voltants de la més que insuficient, mesura que el govern de Pedro Sánchez ha engegat, l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. Un gest que no arriba ni a postureig, si tenim en compte que al mateix indret hi ha enterrades més de 30.000 víctimes de la Guerra Civil, moltes d’elles sense identificar, i que l’estat espanyol compta amb més de 2.000 fosses comunes amb 114.000 desapareguts. Espanya és aquell país on es reciten versos de García Lorca mentre s’oblida que està enterrat en una fossa comuna en un paratge desconegut. El Parlament de Catalunya el juliol del 2017 va aprovar per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

Companys va ser una de les 66.590 persones contra les quals es va instruir a Catalunya un procediment judicial militar per motius polítics durant la dictadura de Franco. Des de l’aprovació d’aquesta llei, el Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat d’aquells judicis i consells de guerra. Fins al setembre de 2018, hi ha hagut 2.576 sol·licituds de documents de nul·litat, per restablir l’honor, la dignitat i la memòria de les víctimes dels tribunals franquistes. Fa pocs dies, el govern ha anunciat que lliurarà a la família del president Lluís Companys el document que acredita la nul·litat del judici sumaríssim sense garanties que li va suposar la condemna a mort per rebel·lió militar. Companys és l’únic president escollit democràticament que ha estat executat a l’Europa occidental.

Any rere any, les reclamacions continuen, sense cap avenç. Al contrari, els darrers temps s’ha confirmat que l’estat espanyol s’ha convertit en una autarquia judicial. Lamentablement, ara, també podem dir que s’està convertint en una autarquia legislativa, amb iniciatives sense precedents a Europa com la recent proposta per canviar la llei d’indults, una llei que té 150 anys, període en el qual no s’ha modificat mai, i que té un objectiu clar: castigar un col·lectiu concret, el sobiranista, i aplanar el terreny perquè els nostres presos es podreixin a les presons, contradient tots els principis del dret.

La involució democràtica de l’estat espanyol és lamentablement un procediment exponencial, com també ho és la necessitat dels catalans de fugir-ne a la recerca de justícia, llibertat i dignitat, seguint el precepte que ens va deixar Lluís Companys: “Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres”.