Campanya fruitera 2018

No voldria acabar l’any sense fer una pinzellada d’allò que ha estat la campanya fruitera 2018, en especial la de la fruita de pinyol, ja que estan arribant els preus al pagès de les recol·leccions iniciades a primers de juny i finalitzades a darrers de setembre.

Els resultats a nivell de producció i qualitat han estat marcats per una climatologia que amb lleugeres gelades i una pluviometria continuada, va afectar la producció a tots els països productors de préssec, nectarina i albercoc. Segons estimacions de diferents fòrums, la previsió de collita donava entre un 13 i 15% menys respecte a la del 2017. Per una altra banda, la calamarsa comença a fer acte de presència a l’abril i afecta la qualitat en un percentatge important, particularment les comarques del Baix Cinca i Segrià, i es pateix afeccions que deixen sense producció comercial un gran nombre de productors amb la consegüent repercussió en el sector comercialitzador.

La baixada de producció i les bones temperatures al centre europeu activen el consum, es fa notar una major demanda, que es fa palesa en uns preus que des d’un començament superen l’apatia enregistrada el 2017. Hem començat a rebre les liquidacions.

Es fa difícil donar dades concretes, ja que entre productors existeix una falsa discreció i secretisme comunicatiu sobre preus, possiblement per no caure en el desencís que el preu apercebut no és el més bo. Estem en un sector en què agrada presumir de “ser el que compra més barat i ser també el que ven més car”. Sobre aquests resultats i liquidacions cal fer una bona anàlisi, perquè hauríem de determinar quin és el tipus i qualitat de producció que cal cercar per part del productor. Les dades immediates que ens donen és el preu mitjà per varietat i per conjunt de la producció dividits pels quilos recol·lectats.

L’escandall reflecteix la distribució de quilograms per als diferents calibres, que se solen repartir entre quatre i cinc, i amb preus a la baixa del calibre superior a l’inferior; un apartat per quilos defectuosos i madurs valorats a preu zero. El percentatge d’aquests últims es dóna juntament amb la liquidació final, moment en què per ser corregit o discutit caldria donar-lo de forma puntual i no als tres o quatre mesos després d’haver-lo confiat a la comercialitzadora o central.

Com es pot donar fiabilitat a descomptes que en certes entregues arriben fins al 30%? Quins són els criteris que segueixen per classificar els fruits com a defectuosos o bé madurs?

El coneixement puntual dels escandalls és necessari que el tinguem els productors al moment de fer les correccions i la pressa de decisions en el moment de la recol·lecció. Pel que fa als preus, tot i la reservació existent entre productors, sembla que el ventall per a la fruita de pinyol no afectada per la calamarsa es troba entre els 0,38 i 0,50 €/kg. Si ho comparem amb el ruïnós any 2017 són el doble, a expenses que la producció baixa entre un 20 i 30%, per tant, el resultat econòmic final, tot i ser el més positiu dels darrers cinc anys, no serà excepcional, per aquesta raó cal tenir en compte que els preus de cost s’han vist incrementats en més del 10%.

Van arribant informacions de productors francesos i italians, que en produccions de préssec i nectarina són similars als nostres: la mitjana dels seus preus ha estat entre el 0,80 i 1 €/kg. Els seus preus de cost són superiors als nostres a causa de la incidència del preu de la mà d’obra, que pot suposar un increment d’entre 0,10 i 0,15 €/kg sobre els nostres, de 0,35 i 0,40 €/kg d’aquest any. El nivell de preu és molt superior, d’aquesta manera el consumidor francès és fidel a la seva producció i l’italià és consumidor de 20 quilos anuals per càpita, davant dels 4 quilos de l’espanyol, motiu pel qual fa que la seva necessitat exportadora sigui inferior a l’espanyola i a la catalana i el seu posicionament davant dels importadors i grans superfícies sigui diferent.

Que ningú es posi medalles dels millors preus d’aquesta campanya. Ni observatoris de preus, ni taules o plataformes sectorials, tampoc els sindicats agraris, i menys el paraigua administratiu immers en l’independentisme, ni per campanyes promocionals al consum. Senzillament, la climatologia ha regulat la producció i és l’actor principal. Com a afegit final i en alguns casos, els que varen patir calamarsada a principis de campanya i que han pogut comercialitzar la producció i han sumat la indemnització per a l’assegurança més el preu de venda, han assolit bons resultats finals.

Esperem per al 2019 preus dignes extensius a tota la producció, i que les centrals, que han valorat com cal, continuïn en la mateixa línia per la fruita que els confiem.