SEGRE

COLABORACIÓN

Una Horta amb ambició per a una Lleida capital

president del grup municipal del PDeCAT i Unió a la Paeria

Una Horta amb ambició per a una Lleida capital

Una Horta amb ambició per a una Lleida capitalSEGRE

Creado:

Actualizado:

Tots els Antònios, Tonets i Antonietes de l’Horta de Lleida celebren la seva onomàstica per Sant Antoni Abat, malgrat que a Catalunya tingui més seguida el seu rival, Sant Antoni de Pàdua, que fa la seva festa el 13 de juny. Com explicava molt bé el Joan Pifarré en un article recent, la devoció de la pagesia lleidatana pel monjo del segle III dC ve del fet que a l’època medieval se’l representava pintat amb un porc al costat perquè en la seva vida eremita es dedicava a tenir cura dels animals ferits. D’això ve que sigui considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, dels animals domèstics. El pes que tenia el bestiar en el treball al tros va fer que el protector dels animals també ho acabés sent dels nostres pagesos.

L’Associació Cultural i Recreativa Els Pagesos organitza avui els Tres Tombs, la desfilada de carrosses que completa una setmana de celebracions a l’entorn de la festivitat de Sant Antoni i que fa que el centre de la ciutat tingui més present l’Horta que cap altre dia de l’any. És una presència, òbviament, molt diferent a la de dècades enrere, on abans de la mecanització del camp, les mules i els matxos eren els absoluts protagonistes en lloc dels tractors. La vida al camp, com totes les coses, ha patit una profunda transformació, i més que haurà de canviar en el futur, aprofitant totes les eines i possibilitats que ens ofereix l’evolució tecnològica. De tot plegat segur que ens en podria parlar llarga estona l’amic Antoni Chico, que avui rebrà el guardó a la trajectòria de promoció i desenvolupament de l’Horta, en la tercera edició d’aquests premis que atorga la Paeria. Chico, a qui conec de fa molts anys, és d’aquelles persones que no només ha fet de pagès tota la vida, estimant la terra i sentint la seva feina com una autèntica vocació, sinó que a més ha volgut donar al conjunt de l’Horta una altra dimensió des del món associatiu, el cooperativisme o el sindicalisme, sense oblidar la seva aportació política com a regidor de la Paeria. És d’aquella gent a qui cal escoltar i tenir en compte quan, des del present, volem imaginar l’Horta del futur. Els premis Horta també distingeixen enguany Josep Maria Coll en un apartat fonamental, el de la innovació, i Anna Aragonés, a qui s’ha reconegut en una menció especial a projectes liderats per dones. L’Horta de Lleida dels primers anys de l’Antoni Chico com a pagès ja no és l’Horta que tenim avui i, ben segur, continuarà patint transformacions que hem de saber aprofitar perquè aquest espai únic i singular que envolta la Lleida urbana continuï identificant-nos i la puguem continuar associant a allò millor de nosaltres mateixos. Anem cap a un model d’Horta on, sense perdre de vista que la seva raó fonamental de ser és la producció agrària i ramadera, s’hi han de poder fer altres coses vinculades a aquestes activitats i que donin als productes finals un segell de qualitat que ens identifiqui. El repte ja no ha de ser només la producció de determinat nombre de tones de fruita, sinó arribar també a un producte final amb valor afegit que, de passada, també doni un rendiment econòmic superior al de produir a l’engròs perquè siguin els intermediaris els que facin el veritable negoci.

Aquesta setmana mateix llegíem que un spin-off de la Universitat de Lleida, l’empresa Biomeb ha posat al mercat un producte que té la seva base en la fibra de ceba, que es comercialitza a les farmàcies i per internet i que té efectes positius per a persones amb síndrome metabòlica. Em sembla un exemple perfecte del que hem de pretendre perquè és el resultat de posar junts el treball de la investigació i la recerca de la nostra Universitat sobre productes que pot generar l’Horta, amb l’emprenedoria i la iniciativa d’una empresa radicada al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari per, finalment, posar al mercat un producte innovador i d’alt valor. La capitalitat de Lleida que volem s’expressa en múltiples aspectes però, segurament, ser capdavanters en el camp de l’agroindústria sigui un dels camps en què tinguem més potencialitat. Sense renunciar als valors agraris tradicionals i reivindicant el treball i l’esforç dels nostres pagesos també ens toca fer un pas decidit endavant, atrevint-nos a pensar el futur amb il·lusió i ambició. Ara és el moment.

tracking