Pressupostos que pensen en les persones

El Govern de Pedro

Sánchez

ha presentat el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019: un projecte de futur que centra les inversions en les persones, que vol revertir les cicatrius de les retallades dels anys de govern del PP que tant van malmetre l’Estat del Benestar i que vol recuperar el pacte amb la ciutadania com a eix fonamental.

Són, sens dubte, els pressupostos més socials de la història perquè s’han ideat pensant en les persones i per això preveuen destinar el 57% de la despesa a mesures de caràcter social: 57 de cada 100 euros invertits en les persones. Són uns comptes, per tant, en què les persones tornen a ser al centre de la política.

Són els pressupostos més socials perquè 60.000 pensionistes lleidatans es podran beneficiar d’un increment de l’1,6% i que els que en cobren una de mínima o no contributiva la veuran incrementada en un 3%. En set mesos les pensions hauran pujat més que en els cinc darrers anys del govern del PP.

Són els pressupostos més socials perquè preveuen la supressió progressiva del copagament farmacèutic (una mesura que afecta directament 70.000 lleidatans), perquè recupera la prestació dels cuidadors no professionals per a més de 1.500 famílies i la prestació pels aturats de més de 52 anys.

Són els pressupostos més socials perquè contemplen un increment del nombre i l’import de les beques universitàries i un increment de les ajudes de material escolar i de menjador per combatre la pobresa infantil en més de 3.200 nuclis familiars de la província.

Són els pressupostos més socials perquè activen un pla de xoc contra l’atur juvenil amb l’objectiu de rebaixar en un 10% la taxa d’atur del col·lectiu de joves en edat de treballar. I perquè contemplen incrementar en un 60% els recursos destinats a la llei de dependència, fet que representa una inversió per als que més ho necessiten de més de dos mil milions d’euros.

Són els pressupostos més socials perquè incrementen el Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 900 euros, el major increment en els darrers 25 anys; i en què no podem perdre mai de vista que 7 de cada 10 beneficiaris d’aquesta pujada són dones.

Són els pressupostos més socials perquè generaran una major cobertura als més de 37.000 autònoms de la província i perquè preveuen reduir dos punts l’IRPF a petites i mitjanes empreses amb un volum de facturació inferior al milió d’euros.

Són els pressupostos més socials perquè desenvoluparan l’Ingrés Mínim Vital, la prestació adreçada a nuclis familiars sense ingressos i en situació de necessitat que repercutirà a 8.600 persones; perquè redueixen l’IVA del 10 al 4% en productes d’higiene femenina, llibres i diaris; perquè incrementen de 5 a 8 setmanes el permís de maternitat i paternitat; i perquè incrementen els actius econòmics per lluitar contra la violència de gènere amb més fons destinats als Ajuntaments.

Són els pressupostos més socials perquè poden significar millores significatives per a dos de cada quatre ciutadans de Lleida, el Pirineu i l’Aran. Uns comptes pensats per millorar el benestar, les prestacions i els drets de les persones i preparar les inversions de futur que necessitem.

S’enceta ara el tràmit parlamentari que pot enriquir-los encara més si hi ha voluntat. Caldrà, però, que totes les formacions polítiques situïn per davant de qualsevol altra cosa els interessos dels ciutadans. Costarà d’entendre que hi hagi qui, per tacticisme o interès electoral, pugui dir no a uns comptes que pensen en les persones.