x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

COLABORACIÓN
  • TONI POSTIUS I TERRADO
primer Tinent d’Alcalde i regidor d’Urbanisme de la Paeria

No ens faran callar

Actualizada 03/08/2019 a las 08:40
No ens faran callar

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© No ens faran callar

SEGRE

Mantenir la neutralitat de l’espai públic, tal com defensen determinades forces polítiques, deu consistir en això. En presentar-se de matinada, amb la cara tapada, proveïts d’una perxa amb algun element tallant a la punta i dedicar-se a arrencar de la façana d’un edifici públic un rètol que, agradi més o menys el seu contingut, ha estat penjat d’acord amb la decisió política que expressa la majoria democràtica que representa, en aquest cas, l’ajuntament de Lleida. Tres individus que, segons la identificació que en van fer els agents de la Guàrdia Urbana de Lleida amb qui es van enfrontar verbalment, tenen el seu domicili a la comarca del Barcelonès, van perpetrar un autèntic atac a la llibertat d’expressió i contra unes instal·lacions municipals com si fossin un comando paramilitar. De fet, la denominada plataforma Groc & Lloc va reivindicar amb orgull l’acció unes hores més tard amb un vídeo enregistrat per un dels mateixos vàndals que havia participat en l’atac. L’actitud desafiant davant l’agent de la Urbana que vigilava l’edifici de la Paeria i amb la patrulla que va acudir uns minuts més tard sorprendria si no fos pel fet que són gent que ja estan acostumats a aquestes situacions que, com presumien mentre els estaven identificant, ja han repetit en altres indrets del país. Gallegen d’haver arrencat rètols i pancartes d’una quinzena de pobles de Lleida en tres nits i d’estar ben assessorats per advocats per estalviar-se problemes legals.

La Paeria ha restituït, com no podia ser d’una altra manera, la pancarta que, si a aquestes alçades de l’article no ho saben, reclamava la llibertat per als presos polítics i el retorn dels exiliats. Al mateix temps, també s’emprendran accions legals contra els atacants, per molt que presumeixin d’aquest assessorament jurídic que pensen que els atorga impunitat per fer el que els sembli. No vull imaginar que, arribat el cas, un jutge decideixi que una actitud així no mereixi cap sanció. Com en altres ocasions en què hem parlat de temes semblants –l’estiu passat amb la col·locació de llaços grocs que altres es dedicaven a treure– no es pot posar al mateix nivell el que s’expressa exercint la seva llibertat que el que actua per silenciar aquella opinió. Tapar la boca a l’altre es pot considerar una forma d’exercir la llibertat d’expressió? A mi em sembla que no, i molt menys encara quan el que es fa és atacar un edifici públic amb mètodes que semblen qualsevol cosa menys respectuosos i democràtics.

Sense entrar en el contingut de la pancarta que van estripar, estem davant d’un cas d’incivisme, d’un atac a un immoble públic i d’una reacció poc col·laborativa –per ser suaus– amb els agents de la Guàrdia Urbana. Si entrem en el contingut d’allò que volien silenciar, els hem de dir que no ens faran callar. El compromís de l’actual govern de la Paeria, que és el reflex de la voluntat majoritària de la ciutadania de Lleida, és ben nítid: reclamem i seguirem reivindicant tant com faci falta la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. És una actitud que entronca també amb la decisió d’engegar a la Paeria la comissió de l’1 d’Octubre, que té l’encàrrec de fixar el relat del que va passar a Lleida aquell dia del 2017, o la decisió més recent adoptada en el ple del 26 de juliol passat de donar suport a la moció presentada pel CDR Cappont per reclamar que l’espai que hi ha al davant del CAP del barri passi a denominar-se plaça de l’1 d’Octubre. Això últim no es resoldrà d’una forma tan automàtica com desitjarien els impulsors de la moció, ja que la decisió haurà de passar primer justament per la comissió de l’1 d’Octubre i pel Consell de Ciutat, però superats tots els passos preceptius, Lleida tindrà un espai públic per conservar la memòria d’aquella jornada que va significar un abans i un després per al país i que, en clau de la ciutat de Lleida, també va suposar un punt d’inflexió per a molts lleidatans i lleidatanes que no van donar crèdit a justificacions impensables de la violència policial exercida contra els mateixos ciutadans.

Ara que s’apropa el segon aniversari del referèndum i, amb aquest, de l’empresonament i l’exili dels membres del govern encapçalat pel president Puigdemont, també esperem que es faci pública ben aviat la sentència als que van ser jutjats al Tribunal Suprem. Quan això passi i si el sentit de la sentència és el que ens temem, caldrà fer costat a la resposta unitària que decidim donar entre tots i totes. I aquest cop, la Paeria no fallarà.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre