SEGRE

COLABORACIÓN

Sobre el memorial del camp de presoners de “lo Castell”

Creado:

Actualizado:

La Junta directiva de l’Associació Amics de la Seu Vella vol explicar els motius pels quals no subscriu la petició d’un memorial dedicat al camp de concentració de la Seu Vella, tot i que respecta la iniciativa i valora l’interès per recuperar una part de la llarga història del Turó de la Seu Vella. El camp de concentració/distribució que va funcionar durant els anys immediats a l’acabament de la darrera guerra civil va emprar allò que llavors era propietat de l’exèrcit: el “Castillo Principal de Lérida”, allò que avui denominem Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella juntament amb altres aquarteraments ja no ocupats, com per exemple el del vell seminari. Per tant, el fet d’ocupar la Seu Vella, quan no era formalment ni majoritàriament coneguda d’aquesta manera, fou un fet circumstancial i que afectà tot “lo Castell”, com llavors li deia tothom, i fins i tot molts encara avui. Aquell camp de presoners és una part de la història recent del Turó de la Seu Vella no ben coneguda encara, tot i que ha estat incorporada justament al discurs històric de més de dos mil anys que té l’emblemàtic indret lleidatà, amb estudis pioners fets per Òscar Castro o Gerard Pamplona. Al llarg d’aquesta llarga història hi ha hagut, com és normal, diferents vicissituds i moltes vegades ha estat presó d’aquells que discrepàvem del poder establert. El fet que la vella catedral fóra un lloc poc agradable, dividit en pisos i amb les finestres, rosasses i arcades tapiades, té el seu origen en el fet de la conquesta de Lleida per Felip V, l’any 1707, i la consegüent adaptació del singular edifici a les necessitats d’un quartel, que, si més no, varen permetre que la construcció eclesial restés, un cop oblidat el primer projecte d’enderrocar-la per bastir amb les seves pedres una caserna moderna. Les condicions d’habitabilitat d’un edifici concebut per una funció ben diferent no foren mai especialment bones i hi ha documentades queixes i propostes de millora per part dels comandaments dels regiments que l’ocupaven. Tot just acabada la guerra sabem la gran fam que es va viure i que afectava de manera especial els perdedors.

Per tant, pel fet que llavors no era la Seu Vella com ara la coneixem, sinó una caserna militar coneguda com el “Castillo Principal”, pel fet que no sabem encara gaire bé com va funcionar aquell camp de presoners i com coexistia amb la vella caserna, que va estar en ús fins al 1948, i pel fet que també en altres moments de la història hi ha hagut presoners, creiem que el memorial no s’escau com una construcció específica a bastir. Tanmateix, no s’ha d’oblidar, en el discurs històric que es faci del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, aquest període recent de la nostra història.

tracking