Coronavirus i teletreball (2)

Totes les activitats humanes, entre les quals el treball, amb el temps es van ajustant i adequant als canvis i a l’evolució de la societat. Les crisis econòmiques, pestes, guerres, epidèmies o pandèmies són elements acceleradors d’aquests canvis. Estem vivint una època difícil en què la pandèmia del Covid-19 (el Govern ha anunciat que amplia 15

dies més l’estat d’alarma), està constituint un desafiament a la salut mundial. Les autoritats sanitàries suggereixen que és el moment idoni perquè les empreses, hospitals, centres educatius i els ciutadans es vagin preparant per al moment complicat i complex que la societat afronta i recomanen, entre altres instruments laborals, la implementació del teletreball per reduir l’exposició dels empleats al coronavirus. És ben cert que en aquest moment no totes les empreses estan preparades per posar en marxa urgentment el treball a distància, ja que aquest requereix polítiques, tecnologia i una qualitat directiva que no es poden improvisar. Però, no obstant això, hi moltes altres empreses que s’hi estan adaptant aquests dies a tota velocitat.

Aquest país no ha tingut mai una cultura ni tradició de treballar a distància. Les empreses que el fan servir són molt minoritàries i reticents a aquesta novetat, i la mostra més palpable la tenim en el fet que a Espanya només representa el 7,4% dels ocupats, segons l’Enquesta de Població Activa, mentre que la mitjana europea és del 13% i als EUA teletreballen un 43% dels llocs de treball. La Xina ens està marcant el camí i ha propiciat un experiment massiu en relació al treball a distància. El coronavirus està aconseguint en dies el que no s’havia produït en anys en aquest país: que les empreses enviïn les seves plantilles a casa a treballar.

Però sobre això, què en diu la nostra normativa interna? L’article 13 de l’Estatut dels Treballadors (ET), estableix que el teletreball és una activitat que es realitza de manera voluntària i preponderantment en el domicili del treballador o en un lloc triat per aquest; l’acord s’ha de formalitzar per escrit entre l’empleat i l’empresari i per tant no pot ser imposat per cap de les parts. L’empleat teletreballador segueix estant d’alta i amb dret a percebre el seu salari, establert en el seu grup professional i funcional (és evident que no afecta en absolut el seu estatus laboral). Al mateix temps, i per part de l’empresari, s’han de garantir els mateixos drets laborals que al personal que presta els seus serveis en les oficines del centre de treball (dret a la formació i a la promoció, entre altres). També s’ha d’assenyalar que l’empresari és el responsable tant de garantir la seguretat i les polítiques de prevenció de riscos laborals com de proveir d’un ordinador o instal·lació d’internet, si no s’ha acordat entre ambdues parts alguna cosa distinta.

L’empresa, a més a més de proporcionar els mitjans de producció, ordinador i telèfon, ha de finançar, per exemple, la connexió wifi de casa o una cadira ergonòmica? Si es teletreballa de forma continuada i permanent, evidentment que sí.

El treball a distància és una mesura de flexibilitat per facilitar la conciliació familiar i per motius d’organització del treball, però amb el coronavirus s’ha afegit una tercera opció: les raons o els motius sanitaris. Aquesta maleïda malaltia pot servir per demostrar que es pot treballar des de casa sense acudir al despatx o a l’oficina. Espanya disposa de prou tecnologia, eines i infraestructura tècnica suficient per implantar el teletreball? Malgrat que la tecnologia està disponible i som el tercer país d’Europa en connexions de fibra, la qual cosa suposa el 65% de les connexions de banda ampla fixa, i que les xarxes mòbils 4G ofereixen cobertura fins al 99 per cent de la població, s’ha de dir que ha faltat inversió de les empreses del sector, no s’ha sabut aprofitar tot el potencial de les tecnologies digitals i, a més, hi ha un gran dèficit de qualificació i formació dels treballadors.

Per una altra part, crec que el treball remot o a distància hauria de plasmar-se més en els convenis col·lectius (per ara només és el 3, 24 5). Quins avantatges tenen els treballadors amb aquest sistema? Suposa un estalvi de temps en els desplaçaments, major autonomia, evita la contaminació, incrementa la productivitat, dóna més flexibilitat laboral i és una mesura per conciliar la vida laboral, familiar i personal.

Però no tots els llocs són susceptibles d’aplicar el teletreball. S’ha elaborat un estudi oficial i s’ha pogut comprovar que el 40,5 per cent de les pimes no poden teletreballar; unes pel tipus de negoci: tallers, perruqueries, transports, restaurants, , bars... i altres perquè no tenen els seus programes informàtics connectats al núvol.

Finalment, val a ratificar que aquests no són dies per a la demagògia, la manipulació, picabaralles o deslleialtats, sinó per a la grandesa, responsabilitat, actitud positiva i no derrotista, suport mutu i per a la vocació de servei.

Però sobre tot és l’hora de la solidaritat, que és la voluntat d’ajudar i compartir, de sentir com a propi el patiment i la necessitat aliens, així com de contribuir sense ostentació a la superació de la prova i a la recuperació de la normalitat. (L. Burniol).