x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

COLABORACIÓN
  • FIDEL MOLINA-LUQUE

Catedràtic de Sociologia (UdL)

Fonaments sociològics per l'ús de les mascaretes

Actualizada 10/07/2020 a las 09:19
Fonaments sociològics per l’ús de les mascaretes

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Fonaments sociològics per l'ús de les mascaretes

SEGRE

Davant la controvèrsia generada al voltant de l’ús de les mascaretes, hem de recordar que les evidències científiques demostren que el seu ús és un dels elements fonamentals per lluitar contra la pandèmia, juntament amb la distància física de seguretat i rentar-se conscientment les mans.

La vulnerabilitat de l’ésser humà s’ha mostrat evident al llarg de la Història, però en temps postmoderns d’un avançament tecnològic increïble ens semblava que tot estava controlat i que l’ésser humà no tenia res a témer, almenys no en la vida quotidiana, amagada la mort inqüestionable. Però aquest virus, aquesta pandèmia de la Covid-19 ha vingut –per desgràcia– a recordar-nos la nostra vulnerabilitat i, alhora, la nostra interdependència d’uns amb els altres. Necessitem, a través dels processos de socialització, el concurs dels altres éssers humans, de les relacions socials, de les accions cooperatives i solidàries.

L’ús de les mascaretes esdevé com un paradigma d’aquesta interrelació social. Les mascaretes FFP2 ens protegeixen a “nosaltres” i als “altres”, són bastant completes. Aquestes i, sobretot, les mascaretes quirúrgiques són la metàfora de la solidaritat, ja que aquestes últimes estan pensades per preservar els “altres” i no tant el mateix subjecte que l’utilitza. És la concepció de l’amor més àmplia i universal, que Fromm identifica amb l’amor fraternal, és la fraternitat (la solidaritat). El premi, si abonem una confiança mútua, és que si la portem tots i totes, ens cobreix a tots plegats.

Aquí rau la base sociològica de l’ús de les mascaretes: les interrelacions socials, ja que pensem (i actuem) en favor dels altres i també en favor de nosaltres mateixos. Si no ens estimem (ens cuidem), segurament no podem estimar (i cuidar) plenament els altres i, probablement, al revés també: és una situació que es reforça mútuament. I no oblidem que l’amor dona sentit a la vida i és a la base de la felicitat.

El sociòleg japonès Mitsutoshi Horii va escriure el 2014 un article científic en què explicava la relació dels japonesos amb les mascaretes. Una relació que ja ve de la pandèmia de la mal anomenada grip espanyola, el 1918 i sobretot, al Japó, el 1920. Des de llavors, les mascaretes s’han estat utilitzant pels japonesos de manera bastant assumida, principalment a partir del SARS de 2002 i 2004. La idea que presenta Horii és que el sentit col·lectiu dels japonesos ha fet que la mascareta ara sigui utilitzada a la vida quotidiana de forma molt clara. No obstant això, explica que a la dècada dels 90 l’auge va anar de la mà d’un cert individualisme desmesurat en el marc del neoliberalisme imperant: el “jo” (l’individu), que té el control de la situació, arracona en certa manera la importància d’un enfocament de salut comunitària. Ara, en ple 2020, la quinta essència del neoliberalisme individualista la representen els presidents dels Estats Units i Brasil, que neguen l’ús de la mascareta per una idea tergiversada de la llibertat individual, per sobre de la consideració social. Aquesta suposada llibertat màxima “individual”, s’oblida de la igualtat i de la fraternitat (solidaritat). A més de la llibertat, la igualtat (l’equitat) i la fraternitat (solidaritat) són els tres elements polítics i socials de la convivència humana, un ideal republicà de la Il·lustració. És l’amor al germà en el sentit de qualsevol altre ésser humà, que és com jo.

Per sort, ara, la majoria dels japonesos usen la mascareta per defensar-se tot defensant la comunitat, amb el seu tradicional compromís per defensar també la comunitat.

Per últim, amb l’ús de les mascaretes i el distanciament físic, de seguretat, haurem de reprendre (i re-aprendre profigurativament) el llenguatge del “ventall” dels nostres avis i àvies: la comunicació no verbal, sobretot facial, que té sempre un percentatge molt elevat d’impacte comunicatiu. Hem de tornar a fixar-nos més en els ulls i somriure amb la mirada.

Cal apreciar també aquest somriure dels llavis ocults per la mascareta però que es fa evident amb el moviment de petits músculs facials que ens ho indiquen.

Ara per ara, mascareta i distància física de seguretat, sí; però, ja ho sabem, distanciament social, mai.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre