x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

DIES DE CADA DIA
  • JORDI LLAVINA

Objectes perduts

Actualizada 13/07/2020 a las 09:05
Objectes perduts

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Objectes perduts

SEGRE

A can Josep Costa, llibreter de Vic, vaig trobar un volum de César González-Ruano que semblava que m’estigués esperant des de la cova més fosca del temps: Libro de los objetos perdidos y encontrados (Barcelona, 1959). A banda els textos breus i incisius, l’obra inclou unes fotografies esplèndides de José Sánchez Martínez (pel nom, és probable que fos espanyol). Havia sentit parlar molt de Ruano a l’amic Xuan Bello, l’escriptor asturià. Però fins ara no n’havia llegit res.

L’autor hi reflexiona sobre un munt d’objectes que ja en aquella època eren cada vegada més rars de trobar: canelobres, tinters, cortinetes, arques, brasers, faristols, llums (“las lámparas son el traje de la luz”)... Recordo que la primera edició castellana de L’última trobada, la cèlebre novel·la de Sándor Márai, va sortir amb el títol d’A la luz de los candelabros (1946). I que una coneguda novel·la de Carmen Martín Gaite de 1959 es diu Entre visillos. Són dos dels objectes perduts (i trobats) de què tracta Ruano en el seu llibre, mena de basar de la memòria. Vaig començar a publicar articles de premsa el 1989 a El 3 de vuit, el setmanari del Penedès. Durant trenta anys, n’he anat firmant en capçaleres diverses, de més a prop o de més lluny. Des del primer dia, tinc el costum de conservar cada un d’aquests articles en paper, i els guardo tots en quatre arxivadors de cartró que, bombats per la càrrega, estan a punt de cedir. És una cosa ben absurda, perquè resulta del tot improbable que torni a obrir mai cap d’aquests arxivadors per buscar-hi res. De fet, si mai hi he volgut trobar algun d’aquells vells articles, l’únic que he aconseguit és remoure una mica la pols del paper emmagatzemat, malalt, i poca cosa més. Avui tinc el privilegi de començar a publicar un article d’opinió setmanal a SEGRE. Vull agrair al director Juan Cal i als companys de la redacció la seva confiança. SEGRE va néixer el mateix any que El 3 de vuit. Lleida és una senyora ciutat; Vilafranca –com va dir Manuel Trens–, una senyora vila. Dedico aquest primer paper als amics Oriol Sabaté i Lorena Fabregat, lleidatans trasplantats des de fa anys a la capital del Penedès.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre