Un nou curs que 'comença'

Resulta difícil dir les paraules comença i pandèmia en la mateixa oració, ja que la situació continua sent igual de complicada que al març. Actualment el nombre de contagis és igual d’elevat que en aquells dies incerts i, amb tot, les classes han de començar.

Sincerament, ni com a pare, ni com a docent, ni com a enllaç sindical, no sé molt bé què dir ni què creure, ja que tota la informació que rebem i llegim no ajuda en absolut. Per una banda, escoltem d’una forma alarmista que els contagis pugen i, per una altra banda, que tampoc són tants els hospitalitzats i menys encara els hospitalitzats greus. També ens informen que el contagi entre infants és mínim i que fins i tot ells ho passen d’una manera més lleugera. Al cap dels dies escoltem totalment el contrari i apareixen pediatres que parlen de la perillositat d’aquest virus. Sense oblidar l’OMS, que constantment ens adverteix del perill d’anar massa ràpid en aquest intent de tornar a la normalitat. Per tant, he arribat a la conclusió que el risc zero no existeix, ni ara ni quan surti la vacuna, ja que sospito que, igual que passa amb la grip, aquesta anirà destinada als col·lectius vulnerables o serà voluntària.

Davant d’aquest panorama, els docents de tot Catalunya hem d’iniciar un nou curs que comença tal com va acabar, amb contagis descontrolats. I davant d’això, què ha fet el Departament? Poca cosa, per no dir res. Primer discutir amb Salut sobre les ràtios, que ara sembla que seran 20 per aula com a molt. Una decisió que per a la UGT Educació de les Terres de Lleida resulta totalment insuficient, ja que l’ideal serien entre 12 i 15 alumnes per aula. I som conscients que això suposaria buscar nous espais i contractar nous docents, molts més dels que va anunciar el Sr. Bargalló a bombo i plateret fa uns dies. Però si volem construir un país amb cap i peus no ens podem oblidar que l’educació és un dels pilars fonamentals i la Generalitat no pot estalviar en recursos, sinó més aviat al contrari, hauria de ser la principal font d’inversió com passa en altres països d’Europa. Però, per desgràcia, no és així i ho estem comprovant aquests dies, quan hem de començar un curs amb la incertesa de no saber què passarà.

A la pràctica estem veient que molts centres continuen mantenint les seves ràtios amb més de 20 alumnes, i al·leguen que no tenen prou docents o prou espais. I no oblidem el personal que al juny no podia incorporar-se perquè eren grups de risc i ara els fan anar a treballar amb una nota d’APTE i una sèrie de recomanacions, entre les quals l’ús de la mascareta FFP2. Una mascareta que s’han de comprar ells mateixos perquè el Departament no els n’ha proporcionat.

Llegim a les notícies que des d’Europa estan arribant fons europeus per poder fer front a la pandèmia, utilitzem-los per abaixar ràtios i llogar nous espais, s’evitaria moltíssim el perill de contagi. L’excusa no poden ser els diners, perquè n’hi ha.

Des d’UGT Educació de les Terres de Lleida pensem que hi ha hagut temps suficient per preparar la tornada a les classes. Hi ha hagut temps per adaptar el currículum escolar a possibles microconfinaments i de regular el teletreball. Hi ha hagut temps per aplicar jornades contínues i evitar el menys possible desestabilitzar aquests grups bombolla. Hi ha hagut temps per adjudicar sanitaris de referència als centres escolars. Hi ha hagut temps per poder fer proves PCR a tots els docents abans de començar el curs, com s’ha fet al Principat d’Andorra o a Madrid. Hi ha hagut temps per fer moltes coses, entre les quals consensuar amb els sindicats totes aquestes mesures.

És necessari que el Departament, com a empresa, es faci càrrec de la seguretat dels seus treballadors i això passa per aportar ja tots els recursos necessaris (mascaretes, gel, termòmetres, personal de neteja) i garantir la màxima seguretat davant d’aquesta pandèmia descontrolada.