SEGRE

Creado:

Actualizado:

El passat 21 de maig vàrem realitzar la darrera activitat del curs Espais històrics i naturals de la ciutat de Lleida de l’Aula Oberta de la Universitat de Lleida, que ha ajudat una vintena d’estudiants a conèixer millor i fins i tot a descobrir el nostre ric patrimoni. Precisament el comiat del curs d’enguany va ser la visita del Tossal de Moradilla, una petita i secreta joia, desconeguda i oblidada per la majoria, situada a sis quilòmetres de Lleida, en el confí oriental del nostre terme municipal i comarcal, propera al poble dels Alamús.

Les tres elevacions que formen l’interessant conjunt de Moradilla tenen destacats valors geogràfics, geològics i històrics. La seva silueta sí que resulta familiar per als passavolants de la carretera LL-11 o de l’autovia A-2 i la seva importància paisatgística està confirmada pel vèrtex geodèsic que hi ha al cim, prop de l’emblemàtica torre que remata la serreta.

Aquests tossals que solquen el pla de Lleida són testimonis del nivell de terres que durant el període oligocènic es depositaren en allò que formalment denominem avui la depressió occidental catalana. Les característiques capes de margues alternades amb els poderosos gresos són el sòl natural bàsic que predomina per tot el Segrià.

Són a més una mostra de com seria la vegetació que predominaria si l’home no hagués fet la transcendental xarxa de regadius..

Els turons, com el català més estàndard fa referència a les petites muntanyetes del país, són a més un punt d’ubicació de poblament en les èpoques en què la gent preferia viure en la protecció de les altures abans que a les planes. L’arqueologia ha permès descobrir testimonis d’ocupació al tossal de Moradilla que van des de l’edat del bronze fins a l’època medieval (de la qual destacaríem la necròpolis rupestre), passant per l’edat del ferro i el món ibèric. Un potencial per investigar encara més a fons, tot i els pioners treballs de geoarqueologia realitzats per l’IEI i la Universitat de Saragossa ja fa trenta-cinc anys.

Tanmateix, el nostre estimat tossal té, a més, altres elements d’excepcional interès històric i patrimonial. En primer lloc, conserva una sèrie de fortificacions de la Guerra Civil, bastides per l’exèrcit republicà el desembre del 1938, que tenen un original exponent en el mur espitllerat de sota el rocam occidental del turó. Una escenografia que fou aprofitada, en part, per al rodatge de l’espectacular escena final de la recordada pel·lícula La fidel infanteria, que durant l’any 1959 va convertir tot Lleida en un entusiasmat plató.

En segon lloc, la torre de base atalussada i protegida per un fossat, que esdevé el millor exemple de les terres de Lleida del sistema de telegrafia òptica bastit a mitjans del segle XIX per facilitar l’enviament de missatges entre Lleida i Barcelona.

I aquí és on tornem a aixecar la veu d’alarma. Ara fa un any que ho vam fer, degut a la caiguda de part de la base de la paret est de la torre.

L’altre dia vàrem poder comprovar amb total preocupació que encara no s’havia fet res i el perill del col·lapse de tota l’estructura és evident. La responsabilitat és del nostre ajuntament.

Si ara no hi ha diners (ens avancem a les recurrents excuses escoltades sobre qualsevol de les intervencions que hem plantejat, entre d’altres, des del CECS: Sant Ruf, Gardeny, Seu Vella i, per descomptat, Moradilla), caldria, si més no, un mínim apuntalament per evitar d’aquesta manera l’enderroc d’un important element del nostre patrimoni. .

No cal esperar que caigui per llavors córrer, o potser tampoc, a refer allò que ara amb uns recursos mínims es podria salvar, temporalment, a l’espera de l’elaboració del projecte de recuperació puntual de la torre i integral que tot el Tossal de Moradilla demana. I cada cop ho fa de manera més urgent!

tracking