La mobilitat en boca de tothom

En el Ple municipal d’octubre i, sense fer molt soroll però amb alguna sorpresa que altra, es va dur a terme l’aprovació inicial de l’Ordenança de Mobilitat que substitueix la de circulació de vianants i de vehicles, i espais públics, que datava del 1983 i que havia registrat diverses modificacions els anys posteriors. Des de l’arribada a la Paeria del nou equip de Govern, una de les prioritats ha estat el canvi de la mobilitat establerta, que podríem catalogar d’antiga i insalubre. Amb els problemes pressupostaris amb què ens vam trobar l’ajuntament, vam apostar per unes iniciatives legislatives cuinades a casa i amb el màxim de col·laboració de tots els usuaris de la ciutat, amb una visió àmplia del que havia de ser la nova mobilitat de Lleida.No podíem centrar-nos d’una manera única i exclusiva en els vehicles i en les normes bàsiques de conducta dels usuaris d’aquests sistemes de transport, ans el contrari.

Havíem de prioritzar el vianant com a màxim exponent dins de la piràmide de la mobilitat urbana i captar en el redactat de la nova Ordenança la mobilitat com a concepte d’accessibilitat universal, garantint els drets de les persones amb mobilitat diversa i fent compatibles les diferents necessitats i usos d’una manera equilibrada i equitativa.Amb aquesta premissa i amb la sostenibilitat mediambiental com una finalitat bàsica i irrenunciable, ara fa un any i mig vam iniciar un intercanvi d’impressions sobre la mobilitat amb diversos interlocutors, des de les associacions de veïns passant per les dels usuaris de vehicles de mobilitat personal i bicis, autobusos, taxistes, Dirección General de Tráfico, Autoritat del Transport Metropolità i un llarg etcètera que van voler i poder dir la seva. Fruit d’aquest recull d’aportacions es va donar inici a la redacció de la nova Ordenança de Mobilitat de Lleida.Un cop es va fer l’anàlisi de totes les aportacions, vam poder veure que tothom volia que en la regulació de la mobilitat es donés la prioritat entre els diferents usos i desplaçaments en funció de la vulnerabilitat de les persones usuàries i els menors impactes ambientals generats.Amb això es volia garantir una mobilitat més sostenible, i la seguretat de les persones usuàries, i alhora fer-ho amb la millora de la qualitat de l’aire, la reducció del soroll i la protecció del medi ambient.Aquesta setmana s’està celebrant a Glasgow la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, i la mobilitat està en boca dels més de 120 mandataris mundials i de les respectives delegacions que s’hi han desplaçat. I està en boca de tothom, entre altres, per la mobilitat en el transport no sostenible, que és el causant del 24% dels gasos d’efecte hivernacle, però els vehicles de combustió interna són els responsables del 89% del total de les emissions que es generen en el transport de mercaderies i persones.

Una de les novetats que inclou el redactat de la nova Ordenança és la possibilitat d’instal·lació de zones de baixes emissions a la ciutat de Lleida, una necessitat o obligació que, com a societat responsable, tenim amb la protecció del medi ambient. Hem d’anar un mica més enllà perquè amb la simple redacció de l’Ordenança no arreglarem tots els problemes de mobilitat ni tampoc els mediambientals. Es necessiten canvis a la ciutat que venen donats per uns projectes que prioritzin tots els valors abans esmentats, uns projectes que ja hem redactat i traslladat a les autoritats espanyoles per sol·licitar els tan desitjats ajuts Next Generation, fet que farà que aquestes inversions li donin valor afegit a l’Ordenança de Mobilitat.Salut i República.