SEGRE

LLEIDA

«Hay que intentar evitar en las consultas las tareas administrativas, que hacen que los MIR no trabajen a gusto»

Pacientes en una sala de espera del CAP Onze de Setembre, en la ciudad de Lleida.

Pacientes en una sala de espera del CAP Onze de Setembre, en la ciudad de Lleida.GERARD HOYAS

Creado:

Actualizado:

Cómo hacer más atractiva la medicina familiar y comunitaria en Lleida. Este es el principal objetivo del grupo de trabajo constituido por Salud y formado por profesionales de este ámbito, después de que este año quedaran libres inicialmente diez de las dieciséis plazas de médico interno residente (MIR) de esta especialidad.

La medicina de familia y comunitaria es la especialidad menos atractiva para los médicos internos residentes (MIR), a juzgar por las vacantes que quedaron en la oferta inicial en Lleida, 10 de 16, aunque se acabaron llenando en la repesca. Salud ha constituido un grupo de trabajo de expertos de este ámbito para que aporten ideas que aumenten el atractivo de esta especialidad, así como de la medicina rural.

Salud defiende que no se trata de una cuestión solo económica, ya que afirma que “un profesional que haya escogido Lleida, Tarragona o Girona es el mejor pagado del Estado”, sino de adaptarse a sus necesidades. En este sentido, Ramon Piñol, director operativo de los servicios sanitarios del Servei Català de la Salut en Lleida, dice que ya se han comenzado a aplicar algunas acciones como “hacer un traje a medida para cada MIR, por ejemplo agrupando las horas de trabajo en unos días para que en los otros pueda hacer el doctorado”, tal como corrobora también Pilar Vaqué, directora de Atención Primaria de Lleida. Piñol opina que en los últimos años los propios médicos de familia han dado una mala imagen de su especialidad afirmando que “todo es un desastre y que están quemados”.

Añade que la Sociedad de Medicina Familiar y Comunitaria “ya se ha dado cuenta y está cambiando el mensaje” y la directora de Atención Primaria también entona el mea culpa. “Con la pandemia hemos dado la imagen de estar desbordados por la burocracia, con mucha actividad telefónica y menos contacto con el paciente. Pero esa no es la imagen real. Han de volver a ver la esencia de la especialidad. Tratamos de todo. Somos como los internistas de los hospitales, pero en la Primaria”, indica. Asimismo, tanto Piñol como Eugeni Paredes, vocal de la CAMFiC (Sociedad Catalana de Medicina Familiar y Comunitaria), hacen hincapié en la importancia de que más médicos de familia den clase en la facultad de Medicina, y de materias de peso.

Apuestan por ofrecer “trajes a medida”, por ejemplo poder combinar trabajo y doctorado

“Cardiología la imparte un cardiólogo y Neumología, un neumólogo, pero los médicos que resuelven la mayoría de problemas de esos ámbitos son los de familia”, concluye Piñol. Josep Montserrat, jefe de estudios de la unidad docente de Medicina de Familia, incide en que “nos hemos de hacer valer”. “La hipertensión o la diabetes, que las vemos en Primaria, deben explicarlas médicos de familia, que deben tener mayor presencia y en asignaturas relevantes”, subraya.

Afirma que las facultades, entre ellas la de Lleida, crearán la materia de Medicina de Familia, y así lo confirma la decana de Medicina de la UdL, Anna Casanovas. Paredes subraya que “somos una piedra angular del sistema, porque no puedes ir al especialista sin ver primero al médico de familia”, y apuesta por reducir las tareas administrativas en las consultas. “Los que hacen prácticas ven la parte a atractiva del trato con el paciente, pero también ven que la burocracia desgasta”, argumenta.

Plantean que gestionen menos bucrocracia y se dediquen más a atender mejor a los pacientes

El presidente del Colegio de Médicos, Ramón Mur, aboga también por reducir estas labores no médicas “que hacen que los MIR no trabajen a gusto”. Además, ve imprescindible que todos tengan acceso a formación en ecografías y cree que el edificio con 36 apartamentos que están construyendo junto con su nueva sede ayudará a atraer a residentes.Sobre las razones de la reticencia de los MIR a elegir esta especialidad, Montserrat cita el sistema de elección de plazas, que con la Covid ha pasado a ser telemático, y que los aspirantes “tienden cada vez más a la subespecialización para reducir la incertidumbre que hay en el ejercicio de la medicina”. Este año, de la quincena que han terminado, solo se han quedado dos.

“La mayoría se van porque son de fuera y los que se quedan son los de aquí. No es por una cuestión de los contratos que se ofrecen, que son buenos”, señala. Considera que en las zonas más alejadas de Barcelona deben tener una discriminación positiva en las condiciones que se ofrecen a los MIR.

El modelo actual de Atención Primaria data de mediados de los 80

Ramon Piñol, director operativo de los servicios sanitarios del Servei Català de la Salut en Lleida, recuerda que el actual modelo de Atención Primaria comenzó a implantarse a mediados de los años ochenta, cuando se inició la reforma que comportó la creación de los CAP para agrupar a los médicos, que trabajaban por su cuenta en distintos municipios y consultorios.

También señala que en 1978 se creó la especialidad de medicina de familia, por lo que los primeros titulados que empezaron a trabajar en el inicio de la reforma ahora se están jubilando. Piñol tiene claro que “los médicos de familia son los especialistas de las enfermedades más frecuentes, hay que prestigiarlos y mimarlos”. Ve necesario “facilitar que tengan acceso a las nuevas tecnologías médicas” y opina que “el tema salarial tiene importancia, pero no lo es todo”.

Cree que hay que garantizar que todos recibirán formación en cirugía menor, técnica para infiltraciones y uso de ecógrafos, y apunta que cuando estén en Urgencias siempre tendrán a su lado a un adjunto.

"Valoro poder dedicar temps als pacients, comporta la seva confiança"

Albert Canudas. Resident de Medicina familiar i comunitària.

Sóc l’Albert Canudas Ventura, actualment resident de 4t any de l’especialitat de medicina familiar i comunitària al CAP Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere de Lleida. Primer de tot m’agradaria posar èmfasi en la importància que té la nostra especialitat en la visió global i integradora del pacient. No només ens dediquem a detectar alteracions o símptomes i a tractar-los, sinó que els nostres valors i vocació com a metges especialistes en medicina de família i comunitària ens porten a entendre, preocupar, observar, pensar i reflexionar en l’acte mèdic que realitzem en cadascun dels nostres pacients.

Un cop entesa la nostra funció i els nostres valors, l’actual situació consisteix en agendes sobrepassades amb visites presencials, telefòniques, domicilis i espontànies que se sumen al llarg de la jornada, a més de la nova modalitat d’e-consultes (que molts pacients interpreten com el nou WhatsApp per xatejar amb el metge), i tot això comporta que, de tots els valors que tenim, en alguna ocasió hàgim d’obviar-ne algun, ja que la falta de temps per realitzar aquesta valoració global i integradora ens fa simplificar el nostre acte. Afegit ens trobem que cada vegada els nostres pacients ens demanen més immediatesa de visita i de solucions mèdiques instantànies a les seves problemàtiques. En conseqüència, la nostra qualitat assistencial i satisfacció en el mateix acte mèdic es veu perjudicada.Seguint en aquesta línia, la sensació de descrèdit que ens atorguen molts pacients per demores, per tractaments que ells consideren que són massa simples per les seves problemàtiques, per la no derivació a un “especialista” o per la demora en la visita a l’hospital, que per la nostra real accessibilitat acudeixen a queixar-se de problemes administratius hospitalaris.

Però els metges de família, pels nostres valors, sabem entendre i empatitzar, sigui quin sigui l’origen del seu malestar. Fent aquestes “petites coses” i estant sempre al costat del pacient, mai serem portada per descobrir una nova cura ni tindrem l’impacte mediàtic que en ocasions s’atorga a altres especialistes hospitalaris. Per acabar de donar una visió de la situació actual hauríem de valorar la perspectiva laboral i els condicionants en la vida dels metges interns residents (MIR).

Molts de nosaltres hem canviat de ciutat i de domicili per tal d’iniciar aquesta professió tan estimada i valorada per nosaltres. Però després d’estudiar durant sis anys i afegint un setè per a la realització de l’examen MIR, el Ministeri ens realitza contractes de formació i d’exclusivitat, que són temporals i que comporten rebre un sou base que s’aproxima molt al salari mínim interprofessional. A més de la jornada laboral, també la realització de guàrdies de 24 hores que suposen en moltes ocasions sentir-nos que vivim al lloc de treball.

Per no afegir el distanciament que ocasiona de la família i dels amics. A final de mes, els MIR tenim sort de poder pagar el lloguer del pis al qual únicament anem a dormir i no tots els dies. Arribem al punt de realitzar una valoració de la nostra especialitat com si es tractés d’un pacient que ens acaba d’exposar el seu malestar.

Ara és el moment en què un metge de família es para i dedica temps a entendre, preocupar-se, observar, pensar i reflexionar. Us emplaço a fer-ho. A mi em porta a valorar uns canvis o unes millores que consisteixen a donar més temps als metges de família per fer el que millor sabem fer, que és donar-nos temps per realitzar aquesta visió integradora i global en cadascun dels nostres pacients.

Fer les “petites coses” que sabem fer, per tal d’evitar problemàtiques majors, és a dir, un pacient amb obesitat, hipertensió, dislipèmia i diabetis ben controlades eviten en moltes ocasions múltiples tractaments, ingressos i complicacions. Per no parlar de la reducció del cost sanitari que tindria evitar sobretractaments, múltiples visites a urgències.. La necessitat per a molts pacients de sentir-se recolzats en les seves problemàtiques biopsicosocials també comporta temps i escolta activa.

Valoro molt poder dedicar el temps que necessita cadascun dels nostres pacients i això ens comporta la confiança del pacient, un millor prestigi i satisfacció personal. Ja per acabar, no podia oblidar-me de citar una millora en les condicions laborals, no únicament dels MIR en general, sinó també dels metges de família i comunitària. Actualment als mitjans de comunicació, al bar amb els amics o a qualsevol lloc, es parla de la necessitat de metges de família i la disponibilitat a treballar a qualsevol lloc, pel dèficit actual.

Doncs bé, la necessitat ha comportat contractes temporals, deficients i amb sous mínims que, lluny de solucionar el problema, ha ocasionat no únicament no recompensar l’esforç i dedicació, sinó, que a més, desprestigien el col·lectiu. Els contractes per dies o mesos, temporals, afegint cobertura de diferents poblacions en un mateix dia s’haurien de replantejar. Tot això ha representat que molts especialistes en medicina de família hagin optat per l’estabilitat de la sanitat privada o per buscar millors condicions en altres països, cosa que provoca que gent molt qualificada i preparada marxin i deixin d’exercir a la sanitat pública.Veig molt proper, al finalitzar aquest quart any d’especialitat MIR, el meu futur laboral com a especialista en medicina familiar i comunitària.

Però el missatge generacional i global que estem rebent de les nostres companyes i companys no és el més esperançador. Per aquest motiu estic entusiasmat a ajudar en el que faci falta i aportar el granet de sorra per canviar el futur de la nostra especialitat. Dono gràcies per l’oportunitat.

Albert Canudas, en la consulta del CAP Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere

Albert Canudas, en la consulta del CAP Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant PereGERARD HOYAS

tracking