x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÍTICADEARTE
  • JOSEP MIQUEL GARCIA

Antoni Bernad

19/08/2018 a las 05:25

L’obra del fotògraf Antoni Bernad ha arribat al punt del reconeixement en la seva maduresa. Ja sigui per la seva feina vinculada a la moda, com en els retrats que ha anat fent al llarg de la seva vida dels personatges claus de la Barcelona de les darreres quatre dècades, tothom el considera un referent. Diverses exposicions s’han organitzat darrerament, començant per la que va dedicar-li la Fundació Forvm de Tarragona, seguint per la de la Fundació Vila Casas, que ara itinera per ciutats catalanes, i acabant per la retrospectiva Antoni Bernad, Nord, Sud, Est i Oest, instal·lada al Palau Robert de Barcelona, i comissariada per Antoni Llena. En aquestes mostres s’ha pogut veure que moda i cultura tenen una mirada paral·lela a través de la seva càmera, que capta una subtilitat que realment retrata els personatges amb què s’enfronta. Cal dir que amb tots ells i elles, siguin artistes o models, Antoni Bernad ha establert una sintonia que ha entès la seva essència. En els cercles culturals barcelonins, Bernad compta, i ha seguit l’evolució de la ciutat pre i post-olímpica.

En totes aquestes exposicions ha estat inclosa una de les tres fotografies vinculades amb la nostra escena. Era l’any 1990 i la galeria Sebastià Petit oferia unes exposicions on agermanava dos artistes. Ho va fer amb Benet Rossell i Antoni Miralda, i lògicament amb l’Àngel Jové i l’Antoni Llena, que havien congriat una amistat fraternal en el temps de la Petite Galerie. Com a targetó de la invitació, l’Antoni Bernad va fer una fotografia que realment va ser genial, i que ara ampliada fa goig de veure. Apareixen els rostres de l’Àngel Jové i l’Antoni Llena mig ensorrats en una superfície que no saps si es de sorra o de serradures. Les persones s’ensorren o emergeixen i aquests aspecte fantasmal s’escau perfectament amb aquests artistes que són a mig camí entre l’oblit i la il·luminació.

Les altres dues fotografies de persones lleidatanes no han tingut la mateixa que aquesta. Una d’elles té a veure també amb l’Àngel Jové. El Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, que jo dirigia, va dedicar una mostra excepcional a l’Àngel. Era el 1990, i el projecte es deia Capiscar la fior de la mà morta. Ha estat la mostra més reeixida que ha tingut l’Àngel fins al present. El catàleg va ser molt acurat i peça de col·leccionista. L’Antoni Bernad va fer dues fotografies misterioses, en color. En una es veu l’Àngel assegut a terra en un paratge rural, sota un arbre, al costat d’un pagès que està d’esquena. L’escena no correspon a cap il·lustració, i és una imatge oberta. La segona centra més l’atenció en els rostres d’aquests dos personatges, i es reconeix l’Àngel rient.

Finalment, i una mica més abans, l’Antoni Bernad va venir a Lleida per conèixer Leandre Cristòfol. Ja es veu en la tria de l’Àngel Jové i l’escultor Cristòfol quina era i és la seva sensibilitat. En aquell temps l’Antoni Llena i l’Antoni Bernad havien fet molta amistat amb el cercle de l’arquitecte Oriol Bohigas i s’intentava actualitzar la Fundació Miró amb una obertura internacional que es plantejava a través de la vinguda a Barcelona de Margit Rowell, comissària d’exposicions americana que podia donar una visió renovada de l’art a la ciutat. Interessada per l’avantguarda catalana, Margit Rowell va tenir molta curiositat per l’obra de Cristòfol i va anar seguint les exposicions seves que llavors es feien a la ciutat. En una ocasió va visitar la mostra d’Art o l’avantguarda a Lleida del 1987, acompanyada del Joan Hernández Pijoan i l’Elvira Maluquer i un altre dia va rebre la visita al seu taller de l’avinguda Catalunya de l’Antoni Bernad. Hi va poder fotografiar el Leandre i la Margit amb la reixa d’entrada al taller de fons.

Quedem-nos amb aquestes tres imatges per il·lustrar un fotògraf que sap mirar, que veu i mira a la vegada, i tria el que vol fotografiar. Si el retratat no li interessa, no en deixa constància.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre