SEGRE

Creado:

Actualizado:

 
 
Joan Miró va néixer i viure al passatge del Crèdit de Barcelona. Aquest carreró és força singular. Dona al carrer Ferran i és ben a prop de la plaça Sant Jaume. No és gaire visitat, ja que no té sortida i, a més, té un reixat que sovint es troba tancat. Miró hi va passar la infantesa i fins i tot el va fer servir de taller en temps de la postguerra, quan per aquest estudi circulaven els joves Tàpies i Brossa. La infantesa de Miró no va ser del tot plena, atès que existia aquest conflicte amb el pare, que volia que tingués un ofici i benefici. Aquest debat li va afectar la salut. El pare era de Cornudella i, cap al 1910, la família va comprar una masia a tocar de Mont-roig, enmig dels camps de conreu, i equidistant del poble i de la platja. Ara sembla molt estiuenca, però llavors no existia aquest concepte d’estiueig vinculat al mar. A Miró, aquesta masia li va obrir un món, el de la pagesia, i va ser epicentre de la descoberta de les comarques veïnes, amb paratges que va reproduir als seus quadres. Cornudella, Siurana i els voltants de Mont-roig. Aquestes pintures són plenes de detalls, de formigues, herbes, animals i estels. El mas familiar va ser llavors el seu reducte, la seva pau i una font d’inspiració que aviat va compartir amb els seus amics. El quadre que li va dedicar, La Masia, i que va comprar Ernest Hemingway, és un dels seus quadres més emblemàtics. Va dedicar-li deu anys de feina i de detall. Ja en els anys trenta, les excursions a Mont-roig eren habituals en els Amics de l’Art Nou, i també entre els visitants il·lustres estrangers, com Calder o Edgar Varèse, que tenien en aquesta excursió un viatge per endinsar-se en el món mironià. Joan Prats i Joaquim Gomis eren els més habituals. Explicava Miró que sempre duia a la butxaca una garrofa del garrofer del seu mas i la duia arreu com un lligam a les seves arrels.

Quan Miró s’instal·la a Mallorca i Sert li fa el seu nou taller, Mont-roig ja no és el seu centre, però el mas i el taller petit que hi tenia estaven sempre a punt per rebre’l. Hi vivien uns masovers que el cuidaven. El mas era, en realitat, una casa d’aspecte burgès, amb mobiliari aburgesat i quadres familiars dels Miró. Amb finestres que donaven obertament als camps de conreu, les estances tenien sempre petits detalls del gust per l’artesania popular que tant s’estimava el pintor.

El taller del mas Miró és apartat de la casa. Molt simple, amb dos nivells. El de dalt tenia una taula de dibuix i un llitet per descansar, fer la migdiada o per llegir. A baix sempre va tenir penjades dues fotografies: la del seu amic Joan Prats, feta per Català Roca, i la de Picasso. A Mont-roig, Miró va fer molts experiments escultòrics i, per l’estudi, hi havia carabasses i branques trobades a la platja que li servien per fer experiments escultòrics. Als prestatges, ceràmiques populars, i a les parets, fotografies enganxades amb xinxetes, una de les quals de l’Orant de Pedret, que també tenia al seu taller de Mallorca.

Al mig, taules i cavallets per pintar. Tot d’una gran modèstia i humilitat. Les dimensions són petites, però suficients per aïllar-se de l’ambient aburgesat del mas i concentrar-se en el treball. A Miró, allò que més li plaïa a Mont-roig era apropar-se a la platja, trepitjar els bancals i veure al fons les muntanyes de la terra alta, parlar amb els pagesos,i buscar en el camí una escorça, una petxina, una pedra, que a les seves mans esdevenia un Miró.

Ara, aquest mas es pot visitar públicament. La seva placidesa ha quedat minvada per autovies, autopistes i ferrocarrils, però encara conserva la vigorositat que va atrapar Miró.

tracking