Aquests dies s’inauguren al Rosselló exposicions d’art cridades a mobilitzar la cultura de la zona aquest estiu. Podríem parlar d’una concentració d’exposicions notables. El Musée d’art Hyacinthe Rigaud de Perpignan presenta una mostra que posa en paral·lel Rodin amb Maillol, el de Céret centra la seva atenció en André Masson, la Maison des Hospice de Canet-en-Roussillon dedica una mostra a l’Univers Fenosa, i no gaire lluny, a la Maison Joë Bousquet de Carcassonne es revisa la trajectòria de Joan Jordà, un català encara actiu després de La Retirada. Comencem per Fenosa, ja que en aquesta mostra s’exposa l’escultura
Lleida, que l’artista va fer després de viure en primera persona el bombardeig del Liceu Escolar en plena Guerra Civil. Encara ara, als Abattoirs de Toulouse, dins la mostra de
Picasso et l’Exil es pot veure la maqueta del monument als Martirs d’Oradour-sur-Glâne, on Fenosa va tornar a tractar un tema relatiu als desastres de la Guerra. A
Lleida hi ha la mirada tendra sobre la mare que duu als seus braços la filla morta. Fenosa torna al Rosselló. L’any 1940, quan la vida al París ocupat ja era impossible, Fenosa va anar a parar a Perpignan, per trobar Jean Cocteau, que havia estat acollit pel Doctor Nicolau, per amagar-se de la barbàrie nazi. Tot plegat hi varen residir un any, a l’espera de tornar a París i reprendre una vida incerta. El 1939, Fenosa havia viatjat sovint al Rosselló per intentar treure dels camps de refugiats el seu oncle i cosins d’Almatret, que hi estaven tancats. L’escultura
Lleida té encara un regust noucentista, que li venia del seu mestre Enric Casanovas. De fet, era encara la joventut de l’escultor on la figura de Maillol, l’escultor de Banyuls-sur-mer, tenia una placidesa mediterrània. Maillol va introduir en l’escultura aquest classicisme que a Catalunya va derivar en estil nacional. A Perpignan, sota el comissariat compartit d’Àlex Susanna, es posa front per front Maillol i Rodin, dos fars de l’escultura moderna, i es mostren en paral·lel motius semblants per destacar les diferències i les afinitats dels dos mestres. Masson té també quelcom de mediterrani. Surrealista proper a Joan Miró, va sentir-se atret per l’escena catalana i la Guerra Civil. Va sojornar a Tossa de Mar i dels seus dies a Catalunya va produir força obres. També a Céret, on ara es recorda la seva trajectòria. Una trajectòria no tan plàcida ha estat la de Joan Jordà. Nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1929, va passar la frontera el febrer del 1939 i de llavors ençà ha viscut exiliat i ara ja podríem dir expatriat. La seva pintura vessa d’expressionisme interioritzat i ens parla sempre de l’existencialisme i la capacitat expressiva de l’home contemporani. Carcassonne sempre ha reconegut la seva obra i sempre que pot recorda que és un dels artistes encara vius i actius d’aquell exili. El Rosselló té aquesta capacitat d’acollida d’artistes, amb viles com Céret o Perpignan, de tradició artística encomiable, però sempre apareix aquest escenari de l’exili en aquestes platges que són motius per als artistes i malsons per a la memòria històrica.
