x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÍTICADEARTE
  • JOSEP MIQUEL GARCIA

Josep Minguell

Actualizada 07/06/2020 a las 08:02
 
 

El

juny de l’any passat, després de la presentació al Museu de Lleida del llibre que Josep Minguell havia escrit, Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència, amb la presència de l’artista i de Vicenç Villatoro, vaig tenir ocasió de parlar amb Jaume Aligué, membre de la Junta d’Obres de la Parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, que m’explicà amb entusiasme les accions en marxa per tal que Josep Minguell acabi el que és el seu gran projecte dels murals d’aquesta església, on ja ha esmerçat anys a pintar els murs diversos amb una unitat que fan del conjunt el seu treball més rellevant.

Uns dies abans de la declaració de l’estat d’alarma, estava prevista la presentació de la revista Arts del Cercle de Belles Arts de Lleida, que s’havia de fer a la Diputació de Lleida. L’acte va ser desprogramat, però la revista es pot consultar per mitjà de la web. El gruix central està dedicat a la pintura mural, a través de l’obra de Josep Minguell, i molt concretament a l’obra feta a Santa Maria de l’Alba. Hi escriuen el mateix Josep Minguell i diversos especialistes, com ara Maria Garganté, Ada Castells, Montserrat Pagès, Alberto Velasco i Albert Domènech.

Quan tot feia pensar que Santa Maria de l’Alba havia de centrar els propers passos de Josep Minguell, el confinament ens ha desvetllat la notícia que l’artista s’havia tancat a l’Ermita de Sant Eloi de Tàrrega per pintar un mural dedicat al sant.

Sant Eloi, el parc i l’ermita són molt importants per als targarins. L’Associació d’Amics de l’Arbre és la que ha recaptat l’energia i els recursos per a aquesta intervenció. El Parc de Sant Eloi s’ha anat guarnint d’arbres i és ara un pulmó de Tàrrega. Els Minguell sempre s’han estimat sant Eloi. La primera visita que vaig fer al Jaume Minguell, pare del Josep, a Tàrrega, va ser en un dia gèlid de desembre. Tot i la fredor ambiental, en Jaume Minguell ens va fer pujar al parc per gaudir de la naturalesa. Val a dir que aquesta obra i la transcendència pública que ha obtingut en els mitjans ha estat la notícia artística més important d’aquests dos mesos a les terres lleidatanes, i això coincideix amb aquesta voluntat de Josep Minguell de socialitzar l’art per mitjà de la pintura mural, traient-lo de les parets tancades de les galeries i els museus.

La figura de sant Eloi, que va ser descoberta en una paret de l’ermita, es refereix al sant franc que representa sempre els orfebres, i que en recorda la condició d’artesà excels, vinculat sempre amb els metalls i amb l’or.

El mur on Josep Minguell ha intervingut és una superfície de prop de 8 metres d’amplada per 8 d’alçada, trencada per una porta centrada al mig i una obertura al damunt. La composició final l’ha resolt amb dos cercles a banda i banda, lluminosos, on ha disposat dues al·legories del sant: la d’artesà d’una banda, i la d’edificador de l’altra. Aquests dos punts de llum i d’ordenació de l’espai s’envolten d’al·legories dels cicles de la vida natural: el sol, la lluna i els arbres, que són molt importants per aquest parc de Sant Eloi, i que impliquen la naturalesa i la bellesa.

Tot està tractat amb la tècnica del fresc i amb aquesta característica pinzellada espigada que dota d’energia i vitalitat la seva pintura, amb colors càlids i terrossos acompanyats de llums i ombres. Aquest marc genèric de pintura i representació, adrecen i emmarquen la mirada de l’espectador en els dos punts centrals dels dos cercles, on el dibuix i el detall criden l’atenció, amb unes mans molt realistes que remeten a aquest vessant d’artesà i bisbe de sant Eloi. Enmig de la pintura apareixen aquests detalls més concrets, més elaborats, amb un tractament cromàtic particular, que són els que prenen més intensitat. A l’església de Santa Maria de l’Alba ja havia assajat aquesta determinació del dibuix en un marc més pictòric, i en aquest cas ho ha resolt en aquest sentit. No és només un exercici de composició per evitar la porta que trenca la unitat del mur, sinó que hi ha dues perspectives, la general, ambiental, i la particular d’aquests cercles en els quals la lectura iconogràfica de Sant Eloi pren forma.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre