SEGRE

CRÍTICADEARTE

'Acció', una història provisional dels 90

Creado:

Actualizado:

 
 
E

l MACBA dedica una exposició a les accions i performances dels anys 90. Una època aquella en què l’art va entrar en un atzucac sense sortida. Tota la voluntat utòpica de la modernitat esdevenia purament un objecte de “mercat” i els artistes s’hi resistien. L’accionisme no era nou. Els primers a fer-ho varen ser els dadaistes, i després els surrealistes, però en plena postguerra mundial varen ser els fluxus els que s’avançaren als conceptuals per dir que “qualsevol home és un artista”, amb una voluntat participativa que es corresponia amb aquells anys 60 plens d’esperança. Als 90 la història era de nou alternativa. Massa pintura i escultura i fotografia, massa galeries i objectes. Molts artistes de l’època optaren per intervencions efímeres, que mai derivaven en objectes que es conservaven. Allò que el MACBA vol és reivindicar aquestes actituds, i fer-ne balanç de l’escena, principalment la catalana. De tot plegat s’inventaria un estol de noms i col·lectius de totes les generacions.

D’entre tots aquests, poetes visuals, diríem, sobresurten dos dels nostres creadors: Carles Hac Mor i Benet Rossell. Dic dos i en el fons podríem dir un, ja que moltes de les seves accions les feien tots dos, o afegien l’Àngel Jové i, òbviament l’Ester Xargay. La seva procedència era també diversa. Carles Hac Mor era un poeta. Havia participat en les activitats del Grup de Treball i, per tant, en l’Era Conceptual, però entenia la seva rel com la del verb, tot i que la va anar estenent fins a fer-la visible en accions compartides. Benet Rossell era pintor i cineasta i va anar derivant a l’accionisme des d’una òptica també poètica. Ja als anys vuitanta les seves accions tenien consistència i les desenvolupaven en entorns artístics, la Galeria Ciento de Barcelona o Metrònom. Als anys 90 la seva fraternitat va ser del tot prolífica, fins al punt de fer d’Àger (origen de Benet Rossell) un punt de la geografia d’aquest nou accionisme.

De les seves accions, que varen anar creixent en el nostre territori, en vull destacar dues. Una va ser planificada del tot per Carles Hac Mor. Va crear una mena de processó per diversos punts de la ciutat de Lleida. En una hora concreta ens concentràvem davant la Catedral o al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Al so de “tu que t’has menjat la truita...” s’enfilà el grup cap a la casa on va viure Ricard Viñes. Carles Hac Mor hi feu un discurs. Tot seguit baixàrem al carrer Major i davant del carreró que ara embolcalla la botiga Zara tornà a fer un discurs d’homenatge a una dona que en la seva infantesa tenia una paradeta de venda en aquest indret. Aquesta intervenció li costà un entrebanc jurídic que no corresponia amb el fidel homenatge pretès. Continuà el seguici cap al carrer Cavallers, amb una fotografia en gran format d’Enric Crous, que es dugué fins a la casa on va viure el gran dissenyador gràfic lleidatà. Enmig de la irònica passejada, hi havia un principi elevat a la categoria digna de personatges de culte i de cultura popular, que l’acció reivindicava.

L’altra acció és la Franja Pur, un viatge iniciàtic entre Carles Hac Mor, Benet Rossell i Àngel Jové, a peu passant pel Cogul, Almatret i pobles de la Franja, prenent notes del vocabulari sentit, polaroides dels escenaris trobats i filmacions enregistrades. Tots tres eren ja uns homes madurs, uns artistes fets, i en aquesta acció en marxa varen ser capaços d’eixamplar els seus horitzons i, molt especialment, de compartir-ho.

Molts dels artistes que participen en aquesta exposició del MACBA tenien Carles Hac Mor i Benet Rossell com a referents, i en la seva identitat jugava un paper essencial la cultura ponentina, la parla i els mites inventats, com en el seu moment (eren els anys vuitanta) fer creure a tothom que l’Arthur Cravan era lleidatà.

tracking