Les darreres oportunitats que hem tingut de veure obres de Perico Pastor a Lleida ha estat a l’espai Indecor, com és el nou cas, on obre la temporada artística amb una mostra individual de treballs fets al llarg del confinament recent, i amb un posicionament solidari, de reducció de preus i de lliurament d’una part dels beneficis per causes solidàries. Perico Pastor ha estat de sempre implicat en accions d’implicació dels creadors visuals amb la societat. L’artista es fa gran l’artista i domina encara més aquest procediment que el caracteritza, de pintar escenes plàcides de la quotidianitat amb una tècnica quasi cal·ligràfica, damunt papers japonesos encolats a teles que tenen una contundència formal, però que preserven la fragilitat d’aquest suport com de vidre amb els marges irregulars i la superfície aspra. La seva habilitat amb aquests elements fa veure com a ben simple una manera de fer complexa. El paper japonès és important, ja que no només acull els pigments aigualits, sinó que provoca interseccions entre els colors i un univers de detalls qualitatius. Xuclant l’aigua, quan s’asseca, permet manifestar el pigment dissolt i fa que la superfície sigui precisa i neta. Una vegada tot aquest fons queda tintat, perfila el dibuix de les formes amb una pinzellada negra que clou la composició. La rapidesa del gest i el domini de les gammes de colors converteixen aquesta pintura en gestual i rica en colors vius i ambientals. El resultat tindria poca consistència o caldria emmarcar-lo en superfícies protegides amb vidres, però Perico Pastor va fer la troballa d’encolar aquests papers damunt de teles, crues o blanques, de bastidors dobles, que, finalment, preserven la sensibilitat del paper i fan l’aspecte de quadres. Tot plegat impecable, com a procediment.
Diríem que durant el confinament aquesta manera de pintar no ha canviat. Les formes i els temes, tampoc, però es veu en aquestes obres datades el 2020 una poètica de la quotidianitat: figures femenines que prenen una tassa de cafè, recolzades o endormiscades, nues; paisatges des de la finestra, o núvols, que fan més intens aquells instants simples, íntims del nostre quefer casolà. Tot construït amb un fons de color i simples traços lineals que evoquen una escena, mai presa del natural, sinó inspirada en la realitat.
El conjunt d’obres de diferents formats representa just aquest moment actual dinàmic i actiu. Perico Pastor continua il·lustrant amb els seus dibuixos articles a La Vanguardia. Des de fa dos anys, que es va traslladar a viure a Montpeller, i enguany ha exposat Pinzells en dansa a Andorra, i Il·luminacions a la Seu d’Urgell, la seva ciutat nadiua, amb els treballs pels llibres La vida de Sinuhé, el Llibre de les bèsties” i la Bíblia.
En el cas que ens pertoca, comença el recorregut de la mostra d’Indecor amb un díptic de gran format, d’una figura femenina asseguda i mig nua, embolcallada en un ambient cromàtic excepcional. Així mateix, clou la instal·lació una altra figura femenina nua de perfil, amb un fons vermellós intens, també gran. Tot i el confinament, Perico Pastor no ha perdut l’aspiració evocativa de dur la intimitat a la categoria de declaració de principis, de considerar l’instant que passa com l’origen de la felicitat.
