x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÍTICADEARTE
  • JOSEP MIQUEL GARCIA

La irreductible

Actualizada 24/01/2021 a las 09:13
 
 

Les llibreries lleidatanes d’ençà de la Transició s’han vinculat d’una manera o altra a les arts visuals, sigui pels llibres d’art que incorporen o per disposar d’un espai per exposar. L’exemple més notori va ser el de la Llibreria Ereta, fundada per Jaume Aluja el 1978 a la plaça de l’Ereta, prop de l’edifici del Roser, on tenia la seva seu la Universitat de Lleida. En aquest ambient d’estudiants i amb l’ajut del Jaume Valcorba Plana i de l’Albert Coma Estadella, es van presentar mostres molt innovadores per l’època: les estructures primàries del mateix Coma, la instal·lació de Josep Ripoll, les pintures del Toni Abad, les primeres mostres del Jesús Mauri o de la Montse Ruiz... A la plaça s’esdevenia els diumenges el mercat de l’Ereta i tot respirava una intel·lectualitat sensible a la literatura i les arts. L’espai de la sala no estava a peu pla, i calia accedir-hi per unes escales no excessivament còmodes, però la programació va saber guanyar-se un prestigi que ajudà els artistes lleidatans, i en alguns casos va ser l’oportunitat de vincular noms que després serien modèlics, com Perico Pastor o Benet Rossell. La llibreria tancà les portes el 1987, donat el trasllat de la Universitat a la seva nova seu, i més tard la família Aluja obrí la llibreria Totem. Un altre exemple de galeria amb vocació plàstica va ser la que va obrir el poeta Carles M. Sanuy. Recordo una mostra central de dibuixos de Jordi Jové, quan aquest estava molt més vinculat a l’escena lleidatana. L’any 2000 obria les portes al carrer Ballester la llibreria El Genet Blau, fundada per Roser Trepat i Eva Esteve. El nom evocava el grup expressionista alemany Der Blaue Reiter, fundat per Kandinsky i Marc el 1911 a Berlín i que aspirava a agermanar literatura i arts, en referència als orígens de les dues propietàries de la llibreria. Abans del seu trasllat a l’avinguda Blondel, El Genet Blau es va distingir també per disposar d’un estol de llibres d’art, i per exposar també obres d’art de col·leccionista i per acollir mostres originals, com la dels llibres de Lluís Trepat, amb l’assistència del mateix artista.

Obre ara una nova llibreria, La irreductible, al carrer Jaume II, 7, fora el pont, de la mà de Joan Roure i Raquel Fontecha. En aquest cas l’espai dedicat a sala d’exposicions és ben ample i diferenciat de les prestatgeries. S’estrena amb una mostra de fotografies de Carina Santiago, que signa les seves imatges com a Midamideta. Són retrats de músics en concerts en directe. Cada obra disposa d’un codi QR que permet més informació sobre els músics i els concerts en concret. Són obres positivades i muntades damunt d’un cartró ploma en què el que es destaca és la captació de l’instant que representa la personalitat dels cantants, més enllà de la consideració autònoma de la fotografia. Són personatges ben reconeguts, com ara Patti Smith, Rosalía o Clara. Representen la voluntat de l’autora de participar en concerts internacionals i captar aquestes imatges des de la platea del públic, com un assistent més a un concert que intenta representar a través d’una imatge. El retrat de la Patti Smith, emocionada en un concert a Portugal, li va significar el premi National Winner dels Iberian Festival Awards en la categoria de Best Festival Photo.

El públic assistent a aquests concerts pot ser un potencial actiu de lectors de bona literatura. La irreductible opta principalment per novel·la, assaig i poesia, i destaca una secció d’autors lleidatans. Veurem cap a on orienta la programació expositiva que, en disposar d’espai, pot

recórrer els camins de les seves homònimes predecessores.

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre