x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÍTICA DE ARTE
  • JOSEP MIQUEL GARCIA

Lo Reng

Actualizada 28/02/2021 a las 10:09

Evocant l’aniversari del 23-F s’ha parlat de la coincidència d’aquells fets amb la inauguració als baixos de la Paeria d’una mostra de Leandre Cristòfol. Efectivament, a les vuit del vespre d’aquell dia del 1981 s’havia convocat els lleidatans a acompanyar l’escultor a l’obertura d’una mostra centrada en el relleu de Lo Reng. L’ajuntament havia pensat instal·lar una peça de Cristòfol a la seva seu i s’optà per comprar a l’artista aquest relleu.

Es deia Lo Reng i representava la renglera de parades de fruites i verdures que hi havia a la plaça Sant Joan als anys 30, quan l’escultor s’interessà per representar-les a través de les dones venedores d’aquests queviures. Cristòfol realitzà molts dibuixos d’aquestes dones i totes tenen aquesta aparença rural que després representaria en altres relleus i escultures exemptes.

L’original va ser fet amb fang el 1936. La peça en fusta que s’inaugurà el 23 de febrer del 1981 era de format més gran.

En aquella època, Cristòfol va anar passant a una dimensió major algunes de les obres dels anys 30, amb un canvi d’escala que no afectava la sensibilitat original. Anys després, de tant estar penjat en aquell pati, la fusta es va anar movent i va tornar de nou al taller de l’avinguda Catalunya per reforçar i rectificar els moviments.

La Paeria havia adquirit el relleu i Cristòfol correspongué donant una obra no figurativa: De l’aire a l’aire, un objecte poètic del 1933 que creava un dibuix aeri simplement amb unes fulles primes d’alumini. Com en el cas de Lo Reng, l’original era molt més petit, i ara l’havia ampliat per fer-lo més visible. Els aluminis s’enredaven amb aquest canvi d’escala i Cristòfol li dona una major estabilitat al tallar una petita ranura per poder aturar el moviment natural. Sort d’aquesta ranura, ja que, cada vegada que s’ha exposat aquesta peça, he vist l’escultor intentant aturar la inèrcia fixant-la com podia.

L’exposició no només presentava aquestes dues obres, sinó altres de figuratives i no figuratives, testes rurals i la captaire, però també la Nit de lluna, en el seu format ampliat. Cristòfol volia insistir que en aquella època treballava els dos conceptes de figuratiu i no-figuratiu.

La inauguració es va mantenir com estava previst, tot i que tothom estava més pendent de les notícies que de l’esdeveniment en si. Tot i això, hi assistí públic, i Jaume Magre va manifestar una gran alegria de poder incorporar aquelles obres al patrimoni de la ciutat. L’acompanyaven amics comuns, com l’Albert Coma Estadella o Llorenç Melgosa, que deixà testimoni fotogràfic d’aquell dia.

Cristòfol no tenia un bon record relacionat amb l’ajuntament. L’any 1934 la Paeria va organitzar per primer cop un concurs dedicat als artistes lleidatans. Van participar-hi un total de 34 artistes. Cristòfol va presentar Construcció lírica, que també estava present a la mostra d’aquell 23-F.

El primer premi de pintura va restar desert i s’atorgaren mencions a Cases, Benseny, Lamolla i Rosuero. En la secció d’escultura els premis foren per a Aguiló i Cortijo, i en dibuix per a Sanàbria i Künhel. La reacció fou immediata i Enric Crous, Antoni G. Lamolla i Leandre Cristòfol despenjaren llurs obres el dia 19 de maig, un dia abans de la cloenda, contra les bases de la convocatòria.

Tres dies més tard, l’alcalde comunicava als tres artistes la imposició d’una penyora de cinquanta pessetes “al considerar el fet com un acte de mancament a l’obediència i respecte a l’autoritat”. Les coses canviaven ara, o no, ja que segur que aquell 23-F va anar a dormir amb la inquietud de la regressió.

 

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre