SEGRE

Creado:

Actualizado:

Array

Recordem el llibre Nou plast poemes, que Viladot i Cristòfol van editar l’any 1965 als tallers de Miquel Pera sota la direcció de l’impressor Gaspar Vicens i el reconeixem com el primer exemplar de poesia visual fet a Espanya en aquesta segona etapa de l’avantguarda poètica experimental, alhora que ens preguntem: com són ara aquests llibres d’artista?

Una resposta la podem trobar al centre d’art contemporani La Panera de Lleida. Regularment, en un mur del centre de documentació d’aquest espai s’exposen edicions singulars, vinculades o no a les exposicions de les dues plantes del centre. Ara mateix s’exhibeix la tercera entrega del projecte, Seqüència editorial, que és una coproducció entre La Panera i la Sala d’Art Jove de la Generalitat, que a Barcelona promou la creació emergent.

Fruit d’aquesta col·laboració varen ser les edicions anteriors. A cavall entre el 2016 i 17 vàrem tenir la primera oportunitat de conèixer aquestes edicions, lliures de format, de tiratge i d’intenció. Aquell any, La Panera va mostrar el treball de dos exercicis (2015-2016) amb els projectes Frames Rocío (2015), de Federico García Trujillo; Vallcartografia (2015), d’Emma Casadevall; Throat and Column (2016), de Clàudia Pagès, i Un bosque cuyo incendio se ha extinguido (2016), d’Aldo Urbano.

Entre finals del 2018 i el 2019 va arribar la segona edició amb una nova disposició dels exemplars en el mateix mur, amb obres de Pablo Lerma, Greenield. The Archive

; Miquel Cañellas, El olor de una montaña por dentro; Pol Masip, 104 viviendas, i Guillem S. Arquer, Terra incògnita.

La idea ha tingut continuïtat i, al costat de la instal·lació d’Adrià Julià, s’inclou la tercera edició de Seqüència editorial, que ha promogut quatre projectes.

El primer és Èpic Fail de Joana Capella (Sant Fost de Campsentelles, 1990), un disc amb músiques de gesta que ens ve a dir com és d’èpica la pràctica artística en temps de pandèmia.

El segon és Todo por la Matria, de Belo C. Atance (Saragossa, 1994), un diari imaginari del 2028 en què totes les notícies estan redactades sota un concepte matriarcal en lloc del patriarcal actual.

Martí Madaula (Sabadell, 1996) presenta el llibre Com conquerir l’espai, una visió íntima i subjectiva, que comparteix aquesta visió poètica i visual d’Anna Rato amb el seu Ningú m’estima.

L’any 1965, Viladot tenia 43 anys i el terme llibre d’artista no tenia gaire projecció. Poc després va presentar poemes visuals a un premi literari que va ser rebutjat per heterodox. Ara les coses són ben diferents i està ben assolit el concepte de llibre d’artista. Allò que no ha canviat gens és la distribució, els canals en què aquestes edicions circulen, sempre entre els cenacles oberts a la seva sensibilitat, i trobables en llocs o llibreries molt especialitzades, preferentment els centres d’art o les galeries més experimentals. Passa el temps, però la idea de comunitat compartida gira sempre i, encara ara, a l’entorn de la comunitat experimental.

tracking