CRÍTICADEARTE
Barcelona Gallery Weekend
Aquesta setmana moltes galeries d’art de Barcelona s’han aplegat per inaugurar conjuntament la temporada. És una iniciativa que vol animar el reencontre postpandèmic i moure l’ambient, que prou que ho necessita. Vernissages programats, portes obertes, han tingut un molt bon resultat, igualment que ha passat a Madrid, que ja fa anys que ho fa, amb molt èxit de visitants.
De les exposicions i galeries que participen de l’esdeveniment, destaco tot allò que té a veure amb nosaltres. Començo per l’exposició Naturaleza abstracta de la Galeria Mayoral, que va obrir uns dies abans, però que indirectament forma part del circuit. La mostra, com totes les que fa la sala, té molt a veure amb els clàssics de l’avantguarda, i presenta pintures de Joan Miró, de Fernando Zóbel, d’Antoni Tàpies i de Joan Hernández Pijuan.
Un fil comú de tots ells és el de l’abstracció, però també el dels seus tallers i de com la naturalesa va influenciar la seva obra. En el cas d’Hernández Pijuan, la mostra destaca amb una fotografia el seu taller de Folquer, que tant va inspirar els seus paisatges horitzontals de camps de blat que semblen pintures abstractes reduccionistes. Efectivament la masia de Folquer va tenir un gran impacte en l’obra del pintor.
Els seus estius a Folquer eren una avinentesa excepcional per convidar els amics lleidatans i per inserir-se en un paisatge que després traslladava a grans quadres de tonalitats terroses. A la mostra hi ha imatges dels tallers dels altres artistes i realment eren espais amarats de la sensibilitat de tots ells. Hernández Pijuan, que no acostuma a ser present darrerament en les exposicions, mereix l’equiparació amb ells i el record i reivindicació d’una obra vigent i excepcional.
A la galeria Marlborough hi ha una monogràfica d’obra recent de Pedro Moreno-Meyerhoff, que no és lleidatà però sí vinculat amb nosaltres com a professor a la facultat de Dret de la Universitat de Lleida, que ho va ser. Autor d’una obra pintada amb molta minuciositat, veure una exposició d’obra recent és tot un reclam, amb una sèrie dedicada als torejadors, i natures mortes amb flors, i escenes de paisatges i arquitectures, que permeten visualitzar l’estat actual de la seva obra. A la galeria Marc Domènech hi ha una doble exposició d’escultures d’Apel·les Fenosa i de pintures d’Henri Michaux.
El primer arrelat a Almatret i el segon un poeta que sempre va tenir el convenciment que era pintor. De Michaux se n’encarrega Juan Manuel Bonet que en la seva descripció del seu impacte a Espanya no s’oblida d’esmentar el llibre sobre Michaux que va publicar Pagès, amb els vincles amb Benet Rossell, que és un digne seguidor de la seva pintura-escriptura automàtica i sígnica. A Barcelona era tradicional inaugurar les exposicions de les galeries i els museus per la Mercè, però ara cada vegada s’avança més l’inici de curs, com a reflex de la necessitat que tots tenim de visitar exposicions que ens il·luminin.
