És l'hora de la veritat

És hora de fer un pas endavant fent realitat els somnis. En democràcia, quan hi ha diverses propostes se solucionen votant i respectant el resultat. Jo no volia pertànyer a l’OTAN, però vaig perdre la votació en el referèndum. Prement les dents vaig acceptar la decisió. Una part de la població de Catalunya no accepta l’autodeterminació del nostre país. Una minoria no vol deixar-me votar, no vol que ho decidim pacíficament i democràtica. De fet, han convertit diferents opcions en un conflicte de proporcions suïcides. El govern de l’Estat ens assegura que no vol negociar la forma civilitzada de solucionar el conflicte. Amb les darreres actuacions, es demostra que mai han volgut solucionar el greuge català, ni les causes que el provoquen i molt menys, el conflicte actual. Ens volen sotmesos, humiliats, espoliats, maltractats i firmant la rendició sense condicions que els permeti continuar l’abús de sempre. No volen exercir la negociació, ni la intermediació i tenen pànic a la DUI. Jo no em rendiré. Ni vull ni puc, car la rendició és la decadència i la misèria del meu país i la gent que estimo. Rendir-me és perdre la dignitat i sense aquesta, no tinc cap futur. Estimo i respecto a molts d’aquells que no volen la independència i per això, aquests dies els veig amb el cor més trencat que mai. Mentre Catalunya els proposa respectar la seva doble nacionalitat, les llengües comunes, el respecte a la persona i a la identitat cultural, la resposta d’Espanya és acusar d’adoctrinament denunciant falses persecucions del castellà, injuriar i calumniar els mossos, espoliar impostos i empreses, i el més bèstia, fomentar l’empobriment, dels que diuen són els seus germans, amb boicots per arruïnar el nostre futur. Per fer tot això, no els atura l’ús partidista i tòxic de tots els aparells de l’Estat per imposar el pensament únic. L’acció suïcida del Govern Rajoy amb la col·laboració entusiasta de PSOE i Ciudadanos, comporta greus conseqüències per a una Espanya a la cantonada de la bancarrota econòmica. La fractura social hi és a Catalunya i també en una Espanya en desideràtum polític, social, econòmic i ètic. A mi no em serveix de res viure en una Espanya podrida fins al moll de l’os i lluitaré per construir una República on tot està per fer.