Els poders i el poble

Diuen que hi ha tres poders que sustenten l’Estat de dret. Aquests haurien de garantir el poder del poble, ja que el legislatiu i l’executiu emanen d’aquest i el judicial s’hauria de limitar a vetllar pel compliment de la llei amb rigor i escrupolosa eficiència, en benefici sempre del poble sobirà, que els manté i els paga a tots. En una època en què les persones podem comunicar-nos i comunicar en temps real els nostres desitjos a la universal opinió dels mortals i, per tant, a aquells que tenen el feixuc deure de decidir i dirimir les disputes, resulta que el poble segueix allunyat del poder real. De tant en tant, el poble, o sigui vostè i jo, tenim el poder en forma de papereta. Mitjançant aquesta podem decidir qui farà les lleis i qui administrarà la cosa pública. De les lleis i el seu compliment ens n’ocupem tots plegats i en la disputa, hem establert que el poder judicial doni o tregui raó. Desgraciadament la realitat és una altra, ja que constato, esparverat, que sovint, al triar representants en funció de les promeses i compromisos electorals, estic traït per aquells que disposen d’una feble memòria i una desvergonyida irreverència al seu elector acompanyada d’una impunitat jurídica, al ser gratuït prometre una cosa i fer-ne una altra.

Encara esparvera més el fet que sovint les decisions de l’únic poder a servir, que és el del poble, és contradit i corregit pels seus servidors, contra natura i dret. En tenim un exemple quan el TC s’erigeix en Senat dels Déus i tira enrere un Estatut aprovat pel Congrés, pel Senat i referendat pel Rei i sobretot acceptat pel Poble en referèndum. Un altre exemple el tenim quan un govern decideix complir el mandat dels electors i aquest govern és maltractat amb la tortura de la presó i l’exili, des de la falsa acusació i la perversió de l’Estat sense dret. Els empleats d’elit contra el poble burlat. Ara veurem com se’ns torna a demostrar que els ciutadans no valem res, que els nostres diners són malversats i els nostres drets trepitjats. Unes eleccions han estat celebrades, han costat milions d’euros, han mobilitzat milions de persones, més que mai han estat contats els vots i les voluntats i, se’ns torna a amenaçar amb un tribunal, perquè decideixi per nosaltres qui pot o no ser el President.