SEGRE
Les coses difícils

Les coses difícilsSEGRE

Creado:

Actualizado:

No costa gaire esforç aprendre que les coses massa fàcils no es valoren mai. Fins i tot, la naturalesa ens mostra que un cuc de seda serà una papallona esplèndida capaç de pondre milers i milers d’ous, sempre que no la vulguem ajudar a sortir de la seva crisàlide.

A mi de petit, em feien patir aquelles papallones que per sortir del seu capoll, tardaven i tardaven i ho feien molt a poc a poc, treballant esforçadament per desempallegar-se del seu preuat embolcall de seda. Jo les volia ajudar i els obria pas amb unes fines pinces per facilitar-los la sortida.

Aviat vaig saber per què les meves papallones no eren bones productores, ja que les facilitats prematures els impedien desenvolupar totes les seves facultats. La meva compassió, en lloc de facilitar-los la vida, les perjudicava, i molt.

Ja ho diu la dita: “Diner fàcil de guanyar és fàcil de gastar”, i jo afegeixo: “I no cal dir el diner dels altres”. Deia en el darrer article que els ajuts als desheretats semblen molt moderns, molt d’ara, però ja fa molts anys que estan inventats.

L’any 1526 el valencià Juan Luis Vives ja va escriure un tractat dels socors als pobres. El mateix autor va furtar a l’opinió general i especialment als poders d’aquells temps el contingut d’algunes de les seves misericordioses propostes, ja que no tenia cap intenció d’acabar esquarterat.

Curiosament, en una de les traduccions més reeixides al castellà, la feta el 1781, ja es deia que “es este un tratado que habiendo ya más de dos siglos y medio que se escribió, no ha parecido hasta ahora obra que adelante los pensamientos, pruebas, y expresiones que contiene” (sic). Entre moltes de les idees que expressa n’hi ha tres que són de la meva consideració.

La primera que la gent ociosa, no tan sols no produeix, sinó que es perjudica en la salut i el comportament, i perjudica la societat sencera. La segona, que cal ajudar a sortir de la misèria els necessitats, i la millor i única manera és creant feina i treball.

I la tercera, que l’ajut no ha de ser mai gratuït, per la injustícia que es produeix als que amb esforç no el necessiten i, sobretot, perquè compensar amb treball l’ajut dona sentit i gratitud al qui el rep. Està clar que cal descartar els professionals de l’ajut.

tracking