SEGRE
No ens estimen

No ens estimenSEGRE

Creado:

Actualizado:

En contra de l’opinió espanyola, hom ha vist el president del país del quiero y no puedo al Liceu. Uns han dit que feia teatre, comèdia, circ, fins i tot jo des de lluny vaig ensumar que cantava com una cloïssa podrida. Només ha fet el ruc davant la crême brûlée de la societat catalana. Una cort disposada a mostrar la seva mesquina naturalesa o pitjor encara, presentar-se voluntària pels pitjors serveis. Un discurs de paraules buides, amanides amb versos tergiversats de poeta de pedra picada, paraules de mel i més mentides que estels hi ha al cel. Un nou coitus interruptus d’aquells que governen un país troglodita de la democràcia. Ni tan sols per donar una bona notícia han estat capaços de compartir i conciliar. Menyspreen un poble que aspira a treure’s pacíficament el jonc que pesa massa, que no deixa prenyar futur. Una cadena que ens uneix al pitjor d’Europa, obligant-nos a girar el cap al passat o pitjor encara, a mantenir-lo cot davant una monarquia imposada per dictadors, corruptes professionals i feixistes irredempts. L’argumentari polític que només és capaç de repetir el discurs d’aquells que pensen per ells, parla de valentia contracorrent, de concòrdia per evitar el plor de molts catalans, de mà estesa a la negociació i el pacte. Valentia? Es veuen obligats a anunciar una misèria del que a la tarda el Consell d’Europa els exigeix. Concòrdia? Vinguda contracorrent perquè la majoria espanyola els exigeix Panem et circenses? Uns jutges que s’han carregat la poca credibilitat democràtica i judicial que els quedava protestant ofesos contra el continent sencer. Evitar el plor de mig Catalunya? Només quan s’estima i respecta s’eviten els nostres plors, ja que jo a ells només els veig prémer les dents. Pactar? Només cal escoltar-los negar referèndum, espoli i repressió. Negar i negar un poble català que sempre ha estat pacífic i pagador de la seva perpètua Festa Major. Hem vist les seves mans brutes i gangrenades, maltractar els votants, empresonar el govern, difamar, robar sense dissimular inversió i estalvi. Com poden ofendre’ns si ens neguem a ofendre’ns? Cada vegada que ens mirin veuran la seva crueltat, la seva vilesa, la seva injustícia, la seva derrota i ens seguiran odiant fins al dia que la nostra victòria serà la llibertat..

tracking