Ho han tornat a fer

Hi havia una vegada, en un país petit i bonic, un gran alcalde de la ciutat de ciutats que va oferir una oportunitat al seu poble i a tot el regne. L’un sense l’altre seguien per un camí de sofriment i frustració. Primer, els seus li varen dir que no. Era un sacrifici inacceptable perquè obligava a massa renúncies de tots aquells que ho tenen tot. Els seus companys eren i són part predominant d’aquesta elit. Fastiguejat, va anar-se’n a Roma, ciutat eterna, gresol del nostre ordre civil, des d’on les coses es podien veure de tan lluny que eren a tocar del nas. Aquells que l’havien menyspreat el varen anar a buscar de pressa i corrents a l’adonar-se que la seva proposta de continuisme obsolet rebia la gran bufetada del poble sobirà. Varen maquinar que calia perdre una mica, per no perdre-ho tot. Varen fictíciament suplicar a l’únic que tenia encara el prestigi i la credibilitat intacta que liderés un canvi. Un canvi tranquil, de pacte i conciliació amb l’Espanya, que segle rere segle ha fet de la imposició virtut, fins al punt de convertir-se en un regne on la corrupció és art en els palaus, mansions, cases i barraques. L’alcalde d’alcaldes va oferir un pacte de ciutadania i milers de ciutadans el varen escoltar primer, i després, cegament seguir. No s’adonaren que la crosta de segles no es desfà amb aigua beneïda, ni beneita. Als de terres enllà ens prometeren en viu i en directe que acceptarien les propostes que sortirien de les institucions del poble. Una vegada retornats al poder, a poc a poc i inexorablement, portaren a la foguera el seu salvador. D’una República Federal ja ni se’n parlava. La llei d’entesa, una vegada covada, retallada, vilipendiada i convertida en un paperot inservible, va ser acceptada en referèndum. Els de sempre, aquells a qui mai ha votat ningú, digueren la seva darrera paraula i la condemnaren també a la foguera del seu inspirador, enviant un clar missatge: per damunt de tots i tothom hi ha el poder absolut. Avui ho han tornat a fer, deixant en llibertat, en contra de la voluntat de tothom, violadors, pederastes i abusadors, en una interpretació de la llei que els converteix en poder contra el poble sobirà i còmplices de delinqüents.