x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

DELIN E DE LAN
  • SEGRE

Arendt

05/06/2021 a las 08:22
Arendt

Arendt

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Arendt

SEGRE
Amador Marqués

Amador Marqués

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Amador Marqués

Semble qu’un renauit interès pera figura de Hannah Arendt, s’ei que la perdut en bèth moment, pòrte a fòrça editoriaus a publicar, enes darrèri tempsi, quauqu’uns des sòns trabalhs atau coma d’òbres que difonen eth sòn legat. Er itinerari intellectuau dera filosòfa, judiua alemana, transcurrís pera Euròpa e es Estats Units d’un periòde de guèrres e totalitarismes, ena sua filosofia “en front deth mau”, en expression d’un d’aguesti estudis.

Eth sòn pensament s’articule a compdar, per miei e dauant deth deth sòn mèstre e aimant, Martin Heidegger, disciple, ath sòn temps, d’Edmund Husserl, pair dera fenomenologia, damb era quau trenque, atau coma damb eth neokantisme alavetz imperant. En aguest dialòg, qu’ei era istòria deth pensament, dauant de Heidegger, ermenèuta deth sentit der èster, profèta deth Dasein e der èster-entara-mòrt, Hannah Arendt respon damb eth novum dera natalitat, peth quau toti venguem entath món.

Ac referís Safranski: “Ath precursar era mòrt responerà damb ua filosofia dera nativitat; ath solipsisme existenciau dera mia singularitat responerà damb ua filosofia dera pluralitat; ara critica dera queiguda der un en món responerà damb un amor mundi”, pr’amor qu’er “hèt decisiu definitòri der òme coma èster conscient, coma èster que rebrembe, ei eth naishement o era natalitat, o sigue, er hèt qu’entram en món peth naishement”, proclame Arendt ena sua tèsi sus eth concèpte d’amor en Sant Agustin, a on persute en qué era volentat d’èster ei “era senhau distintiva dera religacion der òme ara hònt transmundana dera sua existéncia”. Heidegger, eth dera Kehre, ei filosòf dera contemplacion, dera serenor, ara escota der èster, mentre qu’Arendt defen era vita activa, pr’amor qu’era accion en encastre public sauve ath món de demorar enfosquit de forma permanenta.

.

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Descubrir
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre