SEGRE
Susanna Barquin

Susanna Barquin

Creado:

Actualizado:

Volcans, pandemies, riuades, mès tanben malauties. Er èster uman, coma animau qu’ei, se tròbe acaçat peth malur, de diuèrses formes e condicions. Arren de nau jos eth solei.

Mès, en aguesta epòca sustot, en qué se pense invencible e enquia se plantege era possibilitat dera immortalitat, er uman ei autant de vulnerable, a despièch deth progrès sociau, economic e tecnic. Fragil. Ei ua cana secodida peth vent.

Mès enlà des designis dera natura, fòrça viatges provocadi per aguest progrès sacrificiau, coma er ange dera istòria que dèishe roïnes apilerades enquiath cèu, coma diderie Walter Benjamin, era capacitat entà hèr mau deth pròpri uman semble illimitada. Ei aguest de condicion vulnerabla, repetissen soent es entenudi. Era etimologia dera paraula vulnerabilitat se referís ara herida (vulnus), qu’ei possible (abilis) de patir.

Eth subjècte ei herit, d’ençà, en prumèr lòc, deth còs, nòsta preson e nòsta condicion d’existir, nòste limit corruptible e mortau e nòsta plataforma entà sénter, pensar, actuar, totun èster. Non sonque è un còs, senon que sò un còs. Sò çò que sò d’ençà d’un còs.

Ei era matèria dera quau sò hèt, animada ath temps, e en temps, totun anma ei çò qu’anime. Entre eth jo enautit de Descartes (e es derivades deth jo transcendentau, mès finit, de Kant, e deth jo absolut de Fichte) e eth jo umiliat de Nietzsche, trapam er esperit en món de Rahner o er esperit encarnat de Marcel. E en aguesta consciéncia, en tot pensar-me coma èster finit, damb talents de supervíuer, de sénter era menaça dera mòrt e eth malur en forma de quinsevolh malautia, capable d’èster herit, en aguesta vulnerabilitat intrinsèca, me transcendisqui, pr’amor qu’ei çò que mos caracterize dera rèsta d’animaus, pr’amor qu’èm animaus, òc, mès animaus metafisics.

.

Vulnerables

VulnerablesSEGRE

tracking