Riu el riu

El riu riu, o si més no, somriu, al seu pas per Lleida, en un tram del marge dret de la canalització, a l’altura del pont de la Universitat, gràcies a 130 grans retrats de veïns que hi ofereixen des d’un discret somrís a una franca riallada, instal·lats amb motiu d’una campanya de la UdL el dilluns 20 de març, proclamat Dia Mundial de la Felicitat, entenc que per ser el primer de primavera.

L’objectiu de la singular mostra fotogràfica al ras és transmetre sensacions positives com alegria i optimisme als passants que se la mirin. Ai, si això fos tan fàcil... Però la intenció és bona i sempre s’ha dit que la intenció és el que compta. El mateix títol, Lleida contagia felicitat, ja comporta en el mateix enunciat una lloable demostració d’optimisme. I encara sort que coincideix amb l’esclat primaveral, perquè inaugurada al cor de l’hivern, amb totes aquelles boirades depriments, no sé si hauria semblat gaire convincent ni causat l’efecte pretès. Ja va deixar escrit Màrius Torres que en aquesta urbs llunyana de boires fidels hi és feliç el sol (ah, i el vent hi fa de poeta: per cert, just l’endemà del Dia Mundial de la Felicitat celebràvem el Dia Mundial de la Poesia, suposo que no es tracta d’una simple casualitat, per bé que els bards més sublims tendeixen a ser infeliços i es valen de les ratlles curtes per desfogar-se o socialitzar la seva pena íntima, sabut com és que, tant en vers com en prosa, la felicitat és literàriament poc creativa).

Sentia no fa gaire a la ràdio que, en un rànquing que s’acaba de donar a conèixer, el país del món amb la gent més feliç és Noruega (a la cua, la República Centreafricana). Noruega, el regne escandinau dels fiords, amb aquells hiverns tan llargs i freds, on amb prou feines veuen el sol i quan ho fan és fins a la mitjanit. Queda clar, doncs, que el clima no resulta determinant, en aquest àmbit, però què volen que els digui. Per cert, un altre cop: tres dies després del Dia Mundial de la Felicitat, que també va ser Dia Mundial dels Arxius, Dia Mundial dels Boscos i Dia Mundial de les Titelles, vigília del Dia Mundial de l’Aigua, i endemà del Dia Mundial de la Poesia, s’esqueia el Dia Mundial de la Meteorologia, que troba tot el sentit en una ciutat amb contrastos climàtics extrems i tantes amenitats atmosfèriques com la nostra. En fi, al pas que anem, aviat no quedaran dies lliures al calendari.