SEGRE

Creado:

Actualizado:

Cada cop que surto de casa m’ensopego amb la cara d’Inés Arrimadas. Podria ser pitjor: la cara de García Albiol. No pas perquè l’un sigui més dretà i espanyolista que l’altra, sinó per sensibilitat estètica, que també compta, si no a l’hora de votar, almenys a l’hora de mirar. Per poc que badem, abans d’un mes ens podríem trobar la senyora Arrimadas presidint la Generalitat. Jo, la veritat, preferiria Marta Rovira, en cas que Junqueras no pugui ser investit, encara que Puigdemont vagi dient que els independentistes que no optem per la seva llista estarem legitimant el 155: així no, president. Pensava que ja era també al fons de la paperera de la història el tradicional xantatge convergent d’acusar-te de mal català si no votaves Pujol o Mas.

La bella Inés apareix retratada als cartells amb el somriure de qui ja es veu governant, sobre un fons taronja –potser li escauria més el blau de les camises que solien lluir alguns seus companys de partit que vaig conèixer a la universitat–, subjectant un enorme cor amb un ventricle únic ocupat per la bandera europea i les dues aurícules amb la senyera i la rojigualda. No cal que digui quina de les tres no descobrirà mai cap cardiòleg en el meu. Per cert, Cs és la formació que més calés dedica a la campanya. D’on deuen sortir? Ja que el taronja em recorda els cítrics que em provoquen quasi tanta acidesa estomacal com les declaracions d’alguns candidats, més m’estimo el groc, prohibit per la Junta Electoral perquè evoca els presos polítics. Malgrat això, el color de la ginesta –la nostra flor nacional– és encara present a la ciutat de Lleida: fulles caigudes dels arbres, semàfors i bústies de correus, tapes dels contenidors del plàstic, tanques de protecció d’obres municipals, guals rebaixats a les voreres davant dels garatges, el daurat de la policromia d’algunes peces artístiques procedents de Sixena (ai, no, aquestes ja no), autobusos urbans amb la inscripció “Sóc un autobús híbrid” i que per la grogor que passegen amunt i avall potser haurien de portar-ne una altra informant de la seva condició d’autobús il·legal o anticonstitucional o subversiu... I, sobretot, el groc més apreciat en el gris hivern lleidatà: el groc viu del sol que venç la boira a mig matí quan ja tot el dia semblava condemnat a la foscor (i que cadascú es prengui una metàfora tan òbvia com li vingui de gust).

tracking