SEGRE

Creado:

Actualizado:

Com que, malgrat tot, ja tenia decidit el vot (de vegades penso que dec ser una mica masoquista), vaig aprofitar la jornada de reflexió de dissabte per anar a “estirar la vista”, antídot ideal de cabòries diverses i la miopia o d’altres afeccions oculars per tantes hores de pantalla, gran o petita. Travessant sembrats que ni les pluges de la Setmana Santa podran ja tenyir del verd ufanós d’anteriors primaveres menys eixutes, m’adreçava al santuari del Miracle per visitar l’Espai Barroc, just damunt del restaurant en què després tindria ocasió de menjar un cruixent de peus de porc i beure una ratafia elaborada in situ seguint l’antiga recepta dels monjos.

El tresor d’aquell didàctic aparador del prodigiós barroc de la comarca, present sobretot als extraordinaris retaules o altars policromats d’algunes esglésies dels voltants com la del mateix Miracle o la de Sant Llorenç de Morunys, és la petita mostra d’exvots originals dels segles XVI al XVIII, quasi tots taules d’un pam o dos de fusta pintada, d’una execució elemental i deliciosament naïf, oferts als temples pels fidels a fi de conjurar problemes de salut i accidents o agrair la intercessió divina que havia permès superar-los. Els referits testimonis tradicionals de la pietat popular conviuen a l’exposició permanent amb uns quants plafons informatius sobre diversos aspectes d’aquell estil artístic tan arrelat al Solsonès que les corts dels reis espanyols Carles III i Carles IV van arribar a prohibir al considerar-lo inculte, capriciós, recarregat i de mal gust. La croada contra la profusió de columnes i motllures sobredaurades, angelets bufadors i sants galtaplens va començar amb una campanya de desprestigi que comptaria amb la complicitat d’alguns cronistes, com Francisco de Zamora, conseller del comte de Floridablanca, que el 1788 formulava una descripció pejorativa de la capella del Claustre a la catedral de Solsona, amb tantes columnes que “parece un espeso bosque” i tantes estàtues que, col·locades en formació, “detendrían a un ejército”. I afegeix: “Yo me sorprendí al entrar en la capilla, creyendo que me iban a insultar, pues por las paredes, por el techo, cúpula y hasta bóvedas de la Iglesia hay gentes en acciones tan violentas que parece que riñen”. Igual, igual, que votants de l’1-O, segons les recents declaracions al Tribunal Suprem de policies i guàrdia civils.

tracking