SEGRE

Creado:

Actualizado:

Si dijous contraposava sedició i sedació, avui els proposo un altre joc de mots, sorprès que algú amb un mínim senderi pugui comprendre i fins i tot compartir l’acusació argüida pels uniformats que han anat desfilant pel Tribunal Suprem: els votants de l’1-O els adreçaven mirades d’odi. I què volien, després de repartir tanta estopa? Mirades d’amor? O mirades de desig? Bé, potser sí, això darrer, tenint en compte que hi ha gustos per a tots els colors, inclòs el verd benemèrit, i no podem descartar que algun dels sediciosos o rebels atonyinats aquell dia fos masoquista. Ben pensat, entre els nostres conciutadans n’hi deu haver més d’un i de dos, i més d’un milió si afinem el càlcul, víctimes –o gaudidors– de la referida perversió, una peculiar conducta descrita en novel·les com La Venus de les pells per l’escriptor austríac Leopold von Sacher-Masoch, que li donaria nom, perquè si no és així costa d’entendre que qualsevol català que no es cregui que hem vingut a aquest món a patir i ballar-la magra prefereixi seguir sent espanyol, condició equivalent en la meva modesta opinió, tan discutible com totes, a ser cornut i pagar el gintònic.

A veure, siguem sincers, que prou que ens ha vagat de confirmar-ho per enèsima vegada en el decurs del referit llarg judici –el procés del Procés–, que per sort ja s’acaba, perquè no sé si ho resistirien gaire més temps la nostra dignitat col·lectiva i el nostre orgull com a poble, que una mica bé deu quedar encara d’una cosa i de l’altra, i en el decurs també de les dues recents campanyes electorals en què no han parat de mentir sobre nosaltres, d’insultar-nos, amenaçar-nos, menystenir-nos, de ridiculitzar la causa democràtica que defensem, sense per contra presentar mai ni una sola raó positiva que ens pugui convèncer de mantenir l’actual trista condició de súbdits del regne d’Espanya. És a dir: seduir-nos. Potser perquè només intentem seduir amb accions generoses o frases amables qui no considerem que ja ens pertany.

(Rumiava tot això diumenge al vespre, tornant de la platja, mentre feia cua amb el cotxe al tram embussat de C-14 entre Alcover i Montblanc, perquè després de tants anys les autoritats colonials no s’han dignat encara a completar l’autovia Tarragona-Lleida que als procedents de Salou i Cambrils ens permetria enllaçar-hi a l’altura de Valls: vergonya i escàndol).

tracking